El treball de la UAB ha estat publicat per la revista ‘Population Development Review’ i constata que els patrons d’aparellament entre homes i dones han canviat entre els anys que comprèn l’estudi, 1968 i 2009.
La novetat és que l’accés de la dona a l’educació ha alterat el model d’hipergàmia que predominava, és a dir, l’acte de buscar una parella amb més bellesa, nivell socioeconòmic i més estatus social que ella mateixa.
Albert Esteve, investigador del Centre Demogràfic de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha manifestat que els resultats mostren els canvis estructurals de les parelles, ja que un major nivell d’estudis de la dona fa disminuir la hipergàmia. El 2001, per exemple, per cada 100 parelles espanyoles, només n’hi havia 67 d’hipergàmia.
L’augment de dones amb títol universitari feia preveure major nombre de dones solteres, pel patró històric de la hipergàmia, però la realitat és que les parelles actuals es regeixen per patrons d’hipogàmia, és a dir, que l’home tendeix a aparellar-se amb dones d’estatus superior al d’ell.
