El periodista Carles Garcia ens explica al programa ‘reset’ de betevé com està afectant la pandèmia del coronavirus als gossos que viuen a la ciutat de Barcelona. El “principal problema“, segons Albert Marsan, de l’associació Galgos 112, especialitzada en l’acollida de llebrers, és que, durant el confinament, els animals de companyia “s’han acostumat que els amos estan amb ells tot el dia“. Ara, quan la majoria de gent ha hagut de tornar a la feina de manera presencial, s’estan detectant casos d'”ansietat per separació” perquè els animals s’han de quedar sols.
“Imagina’t que, després de tota la vida amb la teva família veient-los a totes hores, de cop i volta marxin i et quedis sol a casa“. D’aquesta manera, Marsan ha intentat fer un símil amb el que podrien sentir les persones, si es trobessin en el lloc dels animals. Segons el portaveu de Galgos 112, sentiríem “una sensació d’abandonament i de falta de referent“.
La gestió del confinament
El confinament va ser “complicat“, segons ha reconegut la Regina, que, a banda de ser voluntària de l’associació, és també família d’adopció i conviu amb dos gossos. Recorda que no podien fer les “passejades de qualitat” que feien habitualment, de prop d’una hora, i que s’havien de reduir a menys de la meitat. Quan es va adonar que la cosa anava per llarg, va sentir “pànic” només de pensar què passaria quan haguessin de tornar a treballar, de manera que els van anar “deixant sols progressivament” perquè no es malacostumessin.
Casos de sobreestimulació
La Regina coneix algun cas de famílies a les quals, durant el confinament, la situació “se’ls en va anar de les mans”. Són gent que va sobreestimular els animals, passant massa hores amb ells. “Tornar a treballar després que hagis creat un hipervincle requereix de molta dedicació, constància i paciència infinita“, segons la Regina, perquè els gossos han adquirit “mals hàbits” que costen molt de corregir.
Les rutines i el benestar emocional
Tenir gos ha semblat una benedicció, sobretot a l’inici del confinament, quan era gairebé un passaport per sortir al carrer. La Regina reconeix que això els va “ajudar” a mantenir un cert “benestar emocional“. Sobretot, diu, perquè el fet de tenir gos t’obliga a seguir unes “rutines”, com llevar-se d’hora i sortir a passejar cada dia.
Durant el confinament, ens va ajudar en el nostre benestar emocional perquè amb els gossos sempre hem tingut rutines bàsiques, com llevar-se d’hora i treure’ls a passejar
Això va fer que algunes persones s’interessessin per adoptar algun gos. “Hi ha molta gent a qui els hem denegat l’adopció“, ha admès l’Albert Marsan, perquè era “una cosa del moment”, de persones que “no sabien què fer“. Pel portaveu de Galgos 112, aquesta gent “no pensen en què passarà quan tot això passi i tornem a la vida normal“. I moltes vegades, adverteix, “es troben amb un gos que els fa més nosa que servei“.
Més abandonaments
“Aquest any, l’abandonament ha vingut més tard com a conseqüència del confinament“, ha assegurat Marsan, que ho atribueix al fet que “la gent no s’ha desplaçat tant, no ha anat a caçar tant i no ha abandonat tant“. Ara, però, es troben amb més casos d’abandonament en què els gossos es troben “en molt mal estat” perquè “la gent no els ha anat a cuidar“.
Falten espais d’esbarjo
Per la Regina, “Barcelona és una bona ciutat per tenir un gos“, però, tot i això, lamenta que es troben a faltar “zones d’esbarjo de qualitat”. Ho diu, sobretot, des de la perspectiva dels qui, com ella, tenen gossos llebrers, que “salten tanques d’un metre i mig sense cap mena d’esforç“. Segons explica, a la ciutat “hi ha molt pocs parcs amb tanques altes“.
