El context de pandèmia de la covid-19 ha evidenciat la bretxa de gènere a la ciència, ja que són més visibles les veus dels homes que de les dones. Especialment als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Neus Vidal, professora d’electrònica i enginyeria biomèdica a la UB, creu que això es deu a que els llocs de responsabilitat en l’àmbit científic els ocupen els homes i, per tant, són els que prenen decisions i els que es fan sentir.
Als mitjans i a les xarxes sempre parlen els mateixos i es donen cops de colze”.
Sílvia Bofill, professora agregada del Departament de Microbiologia i Estadística de la UB, afegeix que “sempre són els mateixos” i “es donen cops de colze entre ells”, mentre que les dones són més discretes i es queden en un segon pla. Aquesta investigadora creu -i hi ha estudis que l’avalen- que, a banda, les dones i els homes tenen maneres de treballar diferents. Les dones, explica Bofill, pensen més en la repercussió social que tindrà la seva feina, mentre que els homes busquen una major productivitat.
La síndrome d’impostora en les científiques
“Molts científics tenen aquest discurs tan potent i tu t’arribes a creure que el que tu dius no és tan interessant”. Sílvia Bofill afirma que un altre entrebanc més subtil és la síndrome de la impostora que moltes dones porten dins, que consisteix a dubtar de les seves idees i projectes. Bofill, que és codirectora d’un grup de recerca, creu que en el seu cas l’ha ajudat molt tenir una dona mentora, ja que “ha estat la mà que m’ha estirat cap amunt”. Per això aconsella totes les dones que vulguin desenvolupar una carrera en el seu camp “que es rodegin de dones” perquè “probablement no rebran ajuda per part dels homes”.
La família, una dificultat afegida
Un dels principals entrebancs amb què es troben les dones científiques a l’hora desenvolupar la seva carrera -i més si volen arribar a càrrecs de responsabilitat– arriba en el moment en què volen formar una família o tenir fills. Hi estan d’acord tant Bofill com Vidal, que fa recerca en el camp de l’enginyeria electrònica, on les dones representen el 6 %.
Bofill assegura que si una dona vol compaginar la seva carrera amb les tasques de cura -tant de criatures com de gent gran- “ha de ser conscient que el seu currículum competirà amb el dels homes “. Vidal explica que a la universitat li van dir que “en el moment de tenir fills seria menys eficient”.
La poca visibilitat de les dones científiques
La manca de visibilitat de les dones científiques deriva en la falta de referents entre les nenes. Per això segons Neus Vidal és tan important que es doni a conèixer la feina que fan les dones en aquest àmbit per poder despertar vocacions. Però el més important, segons Vidal, és que “totes les nenes que tinguin vocació científica puguin accedir a aquestes carreres independentment del nivell socioeconòmic o sociocultural”. Per això caldran ajudes i si ens necessiten “ens hi trobaran”.
Tant Bofill com Vidal pertanyen a l’Associació de Dones investigadores i tecnòlogues (Amit), una entitat que aquest dilluns ha celebrat el primer congrés de dones en ciència. Actualment i, segons dades de l’ONU, tres de cada 10 professionals de la ciència al món són dones.
