De les plantes baixes inutilitzades que hi ha a Barcelona, algunes són la casa de famílies senceres perquè no poden afrontar el lloguer d’un pis. La majoria no tenen cèdula d’habitabilitat i això, en cas de desnonament, els passa factura.

És el que han viscut l’Antonio Pérez i el seu fill de set anys. Els van desallotjar del local on vivien per impagament i, en acudir a la Mesa d’Emergència de l’Ajuntament i la Generalitat, no els van concedir un habitatge social. No constava que havien perdut  la llar, sinó un local on no es podia habitar.

En risc de quedar-se al carrer, van contactar amb la PAH, que coneix més casos com aquest. Ja fa prop de sis mesos que viuen al número 477 del carrer d’Aragó, un edifici que la mateixa plataforma va ocupar el juliol per evitar que s’hi especulés. Van omplir els pisos que ja eren buits amb famílies que, com la de l’Antonio, no s’han pogut beneficiar dels protocols de reallotjament de les administracions.

Pocs pisos socials per fer front a la demanda

Però aquest remei no deixa de ser un pedaç. La PAH reclama solucions per a aquestes famílies i que s’ampliï el parc d’habitatge públic a la ciutat. “La Mesa d’Emergència s’ha d’engrandir”, sentencia Lucía Delgado, portaveu de l’entitat. L’Ajuntament té present la problemàtica però reconeix que la Mesa està saturada i lamenta no poder atendre casos com aquests.

“No podem obrir-ho més perquè és un recurs d’emergència i ja no dona més de si”, explica Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge. Malgrat això, assegura que hi ha un procés en marxa perquè plantes baixes i locals comercials tinguin cèdula d’habitabilitat, una mesura que el govern municipal considera positiva per combatre la gentrificació i garantir habitatge assequible per a tothom.