De botigues tancades… a habitatges

La radiografia feta per l’Ajuntament detecta 3.106 locals comercials reconvertits en pisos, garatges i altres espais d’ús residencial

Per primer cop l'Ajuntament ha pogut concretar que a Barcelona hi ha almenys 3.000 botigues antigues que ara s'han convertit en habitatges, garatges o en altres instal·lacions d'ús residencial. I en podrien ser molts més perquè hi ha 9.000 locals dels quals no s'ha pogut obtenir prou informació. El nou inventari de locals mostra, també, com el gruix de locals de la ciutat, un 77 %, estan en actiu i més d'un 38 % es dedica al comerç de petit detall.

El nou cens municipal sobre els comerços de Barcelona posa xifra per primer cop a un fenomen a l'alça: el de les botigues que han tancat i s'han reconvertit en habitatges. Un inventari del 2016 ha detectat 3.106 locals que tenen aquest nou ús, o bé que ara són garatges o altres instal·lacions. La xifra, però, podria ser més alta, ja que l'Ajuntament ha detectat més de 9.000 baixos dels quals no té una informació exacta. 

L'informe de l'Ajuntament ha censat un total de 78.033 locals de planta baixa, dels quals la majoria,  60.265, estan en actiu (77,2 %). A més a més, se n'han detectat 4.745 de buits (6 %), però que s'espera reprenguin l'activitat comercial perquè estan en traspàs, venda o lloguer.

Pel que fa al tipus d'establiments, un 38 % són comerços al detall. El regidor de Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha destacat que la distribució als districtes mostra equitat comercial dins els barris i remarca que tots els veïnats tenen "un nivell d'aprovisionament elevat". Tot i això, ha assegurat que amb disposició de les dades ara caldrà fer una "anàlisi més profunda per detectar mancances o sobreoferta".  Aquest informe, que està disponible per a la ciutadania a través del web de l'Ajuntament, s'ha de convertir en una eina perquè el consistori pugui detectar aquells barris on cal impulsar un tipus de negoci o un altre.

Ciutat Vella és el districte on el comerç al detall té més pes. S'hi dediquen la meitat dels locals. En el cas del sector serveis, la concentració és molt més alta a l'Eixample, on es troben una quarta part dels que hi ha a la ciutat. També és el districte que té més bars, restaurants i hotels. Si s'amplia la lupa als barris, la Vila de Gràcia és on hi ha més locals, 4.581, mentre que el barri de Baró de Viver és on n'hi ha menys, per sota de 100.

Si posem el focus als districtes, l'Eixample és el que més locals concentra: 14.368. Una xifra que multiplica per cinc els establiments de planta baixa a les Corts. Aquí n'hi ha només 2.862. En set dels districtes (Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi, Sant Andreu i Sant Martí) els restaurants, bars i hotels són els que ocupen més locals. Pel que fa als altres tres districtes (Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris) el sector que ocupa més establiments són les botigues d'alimentació.

Per primera vegada, el registre de locals a la ciutat incorpora també els establiments que hi ha dins de mercats, centres comercials i galeries. Per això, l'autor de l'informe, Joan Miquel Piqué, justifica que no es poden comparar les dades amb les de l'últim registre, fet el 2014.