Cada any es mengen la mona. Però aquest és el primer que decoren el propi ou de Pasqua. Sucre llustre, clara d'ou, remenar-ho tot i el toc de color. Ara ja poden començar a decorar. NÚRIA VILARDEBÒ "Estava dibuixant un sol i un cargol, però em queda malament i l'estic refent tota l'estona." De fet, el resultat és el menys important. RICARD VILARDEBÒ "S'ho estan passant molt bé. S'estan emmerdant moltíssim amb la xocolata... i d'això es tracta." NÚRIA MOLINOS, monitora Museu Xocolata "És el que més els agrada, els encanta: tocar, embrutar-se, tastar..." Abans de començar, però, cal una petita lliçó d'història sobre aquesta tradició tan dolça que es remunta al temps dels àrabs. NÚRIA MOLINOS, monitora Museu Xocolata "Antigament les mones no eren figures de xocolata, eren un pa amb ous durs." Després d'aprendre la història d'aquesta tradició i com fer-la d'una forma divertida, ara tots estan llestos per tornar a casa. Això sí, fins demà no podran menjar-se la mona.

Sucre llustre, colorant i molta imaginació. Són els ingredients bàsics per decorar amb gràcia un ou de Pasqua. Un cop barrejat el sucre amb clara d’ou per crear una massa espessa, toca afegir-hi el colorant. La crema ensucrada i una mànega de pastisseria per aplicar-la és tot el que necessitem per decorar l’ou. Després, les plomes, els pollets i els dolços són elements decoratius que també es posen sobre el pastís, al gust de cada artista.

A més de decorar la mona, els participants del taller, també han pogut conèixer el vertader origen de la tradició. Els àrabs regalaven mones als nens l’endemà del dejuni del ramadà. En aquella època no eren pastissos, sinó trossos enormes de pa amb l’edat del nen representada amb ous durs a sobre. Posteriorment els catòlics van adaptar aquesta tradició fins arribar a les mones que tenim actualment, regalades pels padrins i padrines.