L'escriptor britànic explica que va començar a tenir un trastorn obsessiu compulsiu als 14 anys, però que ho va amagar a amics i familiars fins als 19 anys. MATTHEW TREE, escriptor "Si als 14 anys hagués vist una persona a la televisió explicant que ell també tenia pors irracionals hauria descobert que no era l'únic i hauria tingut mes confiança a l'hora d'explicar el que tenia i no amagar-ho durant sis anys." Canviar els prejudicis relacionats amb els trastorns mentals. És l'objectiu que des de fa tres anys persegueix Obertament, una aliança d'entitats de la salut mental que vol contribuir a eradicar uns estigmes negatius molt arrelats a la societat. ENRIC ARQUÉS, secretari de la junta directiva d'Obertament "Quan passa alguna cosa dolenta, un assassinat sempre es diu que si ho ha fet és perquè estava malament. Però això ens evita pensar que a la nostra societat hi hagi gent que sigui capaç de fer això." Una de cada quatre persones pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida. L'Alejandro va ser diagnosticat fa 17 anys i demana comprensió. ALEJANDRO MARTÍN, activista d'Obertament "Socialmente está mal visto, hay una connotación negativa, y sufrimos autoestigma, al ser algo mal visto tratamos de ocultarlo." A diferència dels famosos, moltes persones anònimes com l'Alejandro sí que han volgut donar la cara en un mural interactiu que es pot veure al web d'Obertament.

L’escriptor britànic va començar a tenir un trastorn obsessiu compulsiu als 14 anys i reconeix que en aquell moment l’hauria ajudat “veure algú que expliqués per televisió que tenia pors irracionals”. Sentir que no era l’únic que patia d’aquelles al·lucinacions, segons Tree, “m’hauria donat confiança per no amagar el que tenia i així poder començar el tractament abans”.

Precisament el fet de fer visible la incidència dels trastorns mentals en la societat actual és un dels motors que mou les campanyes que impulsa Obertament. “Una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida”, explica Enric Arqués, secretari de la Junta Directiva d’Obertament. L’ONG és una aliança d’entitats de salut mental on trobem representades des d’organitzacions de pacients i familiars fins a la Unió Catalana d’Hospitals o el Fòrum de Salut Mental. Tots junts formen un projecte que persegueix canviar els prejudicis davant del fet de tenir un problema de salut mental, ja sigui des de la sensibilització, la denúncia de missatges discriminatoris i campanyes com “Es busca famós”.

Encara lluny de la normalització

La campanya es va engegar el novembre de 2013. Des d’aleshores, només l’escriptor Matthew Tree s’ha apropat a Obertament per col·laborar en el projecte. Tree entén que no és fàcil reconèixer que es pateix un trastorn mental: “Molta gent coneguda no volen que se sàpiga o prefereixen oblidar.” Ell va ser diagnosticat als 14 anys, però fins als 19 ho va ocultar tant a la família com als amics. “Van ser sis anys d’un petit infern, estàs vivint una experiència molt dolenta, però tens por d’explicar-ho perquè creus que ningú no ho entendrà”. Tree recorda que durant la dècada dels 90 diversos actors anglosaxons van fer públic que tenien un trastorn: “N’hem de parlar amb normalitat, sense dramatitzar, de la mateixa manera que parlem de qualsevol altre tema.”

Sortir de l’armari tampoc no resulta fàcil a les persones anònimes que sí que han respost a la crida d’Obertament i que ja omplen un mural interactiu que es pot consultar al web de l’entitat.

Lluita quotidiana contra els prejudicis

L’Alejandro pateix un trastorn des de fa 17 anys. Assegura que no li importa parlar de la malaltia que té, però que tampoc no vol posar-se massa etiquetes: “Si no dic que tinc dues hèrnies, per què haig d’explicar que tinc un o altre trastorn?” Per poder conviure-hi amb més naturalitat, l’Alejandro demana “comprensió” a la societat. I als que ho pateixen, “no perllongar el malestar, explicar què et passa per trobar la solució com abans millor”.

La comprensió en l’entorn passa per tombar els prejudicis que avui encara ens envolten. “Hi ha conductes i creences que discriminen les persones amb problemes de salut mental. La discriminació és tan intensa que ningú no s’atreveix a dir que en pateix algun”, explica Enric Arqués. I com a exemple cita els resultats d’una enquesta segons la qual el 46% de la gent no llogaria un pis a una persona amb trastorn mental. En el mateix estudi, un 26% va dir que si fos empresari ni tan sols entrevistaria una persona afectada d’un d’aquests trastorns.

Per canviar aquesta tendència, Obertament demana temps: “El canvi s’aconsegueix a llarg termini, la discriminació se sustenta en emocions, idees i creences molt arrelades. Una tempesta d’estiu de 15 dies no canvia res.