Això d'aquí és el mur de contenció d'una de les rampes que donaven accés a la part alta del baluard de Don Fernando, de la ciutadella borbònica del segle XVIII. Aquest mur es troba a l'interior de l'espai on s'està excavant el fossat dels lleons que els separarà de les girafes i és el que s'ha conservat millor. Quan es van començar les obres de remodelació dels espais de la sabana, el juliol de 2014, els arqueòlegs ja sabien que es podrien trobar amb això. JOSEP PUJADES, responsable d'intervencions arqueològiques "No és mai de cop, normalment sempre hi ha una previsió i una prevenció i abans de començar sabíem que aquí hi havia hagut aquestes estructures, tant una com altra, el baluard com la ciutadella. El que no sabem mai és l'estat de conservació que tenen" Al costat de la ciutadella borbònica del segle XVIII, també s'ha trobat un altre baluard, el de Llevant, que data del segle XVI. "Aquesta zona s'està fotografiant i documentant per l'arxiu arqueològic de la ciutat i per deixar constància de les troballes, però també perquè una vegada fet això, es tornarà a tapar i no serà visible al públic". JOSEP PUJADES, responsable d'intervencions arqueològiques "Possiblement no el veuràs, possiblement no el veuràs perquè penseu que és un fossat de seguretat, aleshores es tractarà que en aquest mur que tenim aquí darrera per exemple, si un lleó pot pujar aquí pot saltar a la zona de les girafes i això no interessa a ningú" El que possiblement sí que quedarà visible al públic és l'última descoberta que han fet, una estructura en forma de subterranis on es guardaven munició i bombes. Segons els plànols, el soterrani estava reforçat a prova de bombes, però avui en dia està sense sostre.

Les obres de construcció de la nova sabana africana del Zoo de Barcelona han deixat al descobert restes arqueològiques de dos baluards, un del segle XVI, el del Llevant, i un del XVIII, corresponent al de Don Fernando de la Ciutadella. El responsable d’intervencions arqueològiques de la ciutat assegura que les restes es fotografien, es documenten i “en principi es tornaran a tapar”. La darrera troballa han estat unes estructures, semblants a uns “subterranis” que possiblement servien per guardar-hi munició i bombes.

L’estiu passat es van iniciar els treballs de reforma dels espais de la sabana. Al Zoo de Barcelona no li ha vingut de nou que apareguessin vestigis del passat històric si es removien les terres. I ha estat així, tot i que s’ha excavat més del que es tenia previst en l’obra inicial. Les restes del Baluard de Llevant, que data del segle XVI, i el de Don Fernando, de la ciutadella borbònica, del segle XVIII, són els que han quedat al descobert. “Quan surten les estructures es vigila més, les màquines s’aparten i entra l’equip d’arqueòlegs a treballar a mà”, assegura Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de Barcelona. En alguns moments de l’obra hi ha hagut entre 10 i 12 arqueòlegs d’Actium, treballant en aquesta àrea on es construeix la nova sabana africana.

Restes del Baluard de Llevant

Mur de contenció de la rampa que duia al Baluard de Don Fernando

Apareixen uns “subterranis” on s’amagaven bombes

L’última descoberta han estat unes “estructures en forma de subterranis” corresponents a espais on en el passat s’emmagatzemaven munició i bombes. De moment no se sap encara si aquestes restes podrien quedar visibles un cop acabada l’obra. “Quan ho tinguem tot excavat veurem si pot quedar al descobert o no”, ha dit Pujades. El responsable d’arqueologia és partidari d’ensenyar les restes històriques només en cas que la gent ho pugui entendre”, s’expliqui bé la història i “faci goig”.

Amagatall de bombes i munició

 

Ciutadella borbònica [Foto: Josep Cruells, d’Actium]

El que sí que s’ha previst que quedi visible és una part del baluard sota l’espai on es construirà el nou delfinari, al voltant de la Dama del Paraigua. Segons el projecte inicial de l’obra, s’ha projectat que el nou delfinari tingui visibilitat subaquàtica i que serà en aquest punt on el visitant podrà observar les restes del baluard.