El científic i divulgador Eduard Punset ha mort aquest dimecres als 82 anys a Barcelona. Punset patia una llarga malaltia i la família ho ha confirmat a través de les xarxes socials.
En el día de hoy, 22 de mayo, ha fallecido en Barcelona, tras una una larga enfermedad, Eduard Punset.
Su familia, en estos momentos tristes para tantos, quiere compartir estas imágenes, recogidas por el equipo de su programa de divulgación científica Redes, en recuerdo— Eduard Punset (@epunset) 22 de maig de 2019
y homenaje a quien a lo largo de toda su vida dedicó su formidable talento y energía a divulgar y compartir ideas y conocimientos, apoyándose en su insaciable curiosidad y su eterno optimismo. pic.twitter.com/23NVhZzENG
— Eduard Punset (@epunset) 22 de maig de 2019
Advocat, economista, polític i divulgador científic
Punset i el procés sobiranista
Durant els últims temps, Eduard Punset havia donat suport als polítics presos per l’1 d’octubre a través del seu compte de Twitter i també en entrevistes als mitjans de comunicació. Punset no dubtava a qualificar-los de “presos polítics”. Arran de ser empresonats, va negar que a Espanya existís la separació de poders i va lamentar els que, com ell, van haver de marxar a l’exili per, anys més tard, continuar “igual”. De fet, només un mes després del referèndum, va piular que tornava a Barcelona i hi va afegir, referint-se als polítics independentistes, “sou grans i electes”.
Back to Barcelona. Sou grans i electes. #NoEsteuSols pic.twitter.com/fo3wlIz9BZ
— Eduard Punset (@epunset) November 3, 2017
Junqueras: Ha mort l’@epunset. Gràcies per tot. Gràcies per tant. Descansa en pau. https://t.co/GmXIrlJShm
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) May 22, 2019
Les reflexions de Punset al ‘Banda sonora’ (2009)
Eduard Punset va repassar la seva trajectòria vital l’any 2009 al programa ‘Banda sonora’, de betevé. Des del seu viatge com a becari als Estats Units quan només tenia 17 anys, on es va enamorar per primer cop, o quan va ingressar al Partit Comunista quan va tornar a Espanya i va veure que vivia en una dictadura. L’òpera, els Beatles o Tina Turner formen part de la banda sonora d’aquest divulgador científic que reconeixia que no veia la diferència entre la vida i la mort. “Els àtoms que es desprenguin del meu cos quan jo me’n vagi”, afirma en aquest programa, “són pràcticament eterns”.