El cas es remunta al quatre de febrer de 2006 quan el desallotjament d'una festa en una casa ocupada al carrer de Sant Pere més Baix va acabar amb tragèdia. Enmig dels incidents, un agent de la Guàrdia Urbana va rebre un fort impacte al cap i va quedar en coma, primer es va dir que havia estat un test llençat des del balcó... després una pedra que el va fer caure d'esquena. El cas és que arran d'això, nou persones van ser condemnades i cinc van anar a la presó. A hores d'ara encara n'hi ha una entre reixes, mentre que una altra condemnada, Patricia Heras, es va suïcidar el 2011 aprofitant un permís penitenciari. Amb aquest nom ha estat rebatejat el Palau del Cinema. Propietat del grup Balanyà i tancat des de 2001, el recinte es va convertir ahir en el lloc per reivindicar la reobertura del cas. El documental que s'hi va projectar, anomenat '4F: ni oblit ni perdó', busca, segons els seus impulsors, aclarir la veritat del cas. Denuncien que tot plegat va ser fruit d'un "muntatge" entre policies, polítics i jutges i demanen que es declari nul el judici sobre el 4-F i per tant també l'anul·lació de les condemnes. ANDRÉS GARCIA, membre Observatori del Sistema Penal i els Dret Humans UB "És un cas en el qual entitats de drets humans com ara a la qual jo pertanyo, Amnistia Internacional o moltes altres han alertat que es van produir moltes irregularitats." En un comunicat, exigeixen, també, que es reobri el cas de presumptes tortures contra els detinguts i que es repari el dany causat, diuen, a totes les víctimes del cas.
En un comunicat, la plataforma Desmuntatge 4F qualifica d’èxit la convocatòria de dissabte als antics cinemes del grup Balañá. Una acció en què es va projectar el documental ‘4F: ni oblit ni perdó’, que qüestiona la versió oficial del que va passar el 4 de febrer de 2006 en el desallotjament d’una festa en una casa ocupada al carrer de Sant Pere Més Baix.
El documental i les entrevistes enregistrades per a realitzar-lo quedaran penjades a la web: www.desmontaje4f.org per tal de donar la màxima difusió del cas mentre s’espera la sentència del Tribunal Constitucional i poder-lo portar al Tribunal d’Estrasburg.
Protesta davant l’Ajuntament
Per reiterar les seves exigències, han convocat aquest diumenge una concentració a les 20 h a la plaça de Sant Jaume. Els assistents ha demanat que s’anul·li el judici i les condemnes del cas 4-F. També que es reobri el cas de presumptes tortures contra els detinguts. Fins i tot han reclamat que es condemni no només els policies que van participar en el que qualifiquen de muntatge, sinó també els polítics i jutges. Per acabar, s’ha demanat que es repari el dany acusat -diuen- a les víctimes de tota l’operació.
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanzas, un dels nois condemnats en el cas, ha volgut remarcar que els policies que van declar en el judici han estat condemnats en altres casos i demana que es reobri el cas amb noves proves i s’indemnitzi les víctimes. El seu fill ha estat cinc anys a la presó i, a dia d’avui, segueix defensant la seva innocència. Huidobro, d’origen xilè, vol fer palès que un cas com aquest està passant en una ciutat com Barcelona, que no són coses que només passen a països del sud d’Amèrica.
El cas 4-F
El cas es remunta al 4 de febrer de 2006, quan el desallotjament d’una festa en una casa ocupada al carrer de Sant Pere Més Baix va acabar amb tragèdia. Enmig dels incidents, un agent de la Guàrdia Urbana va rebre un fort impacte al cap i va quedar en coma. Arran d’això, nou persones van ser condemnades i cinc van anar a la presó. A hores d’ara encara n’hi ha una entre reixes, mentre que una altra condemnada, Patricia Heras, es va suïcidar el 2011 aprofitant un permís penitenciari. Per això, dissabte els impulsors del documental van rebatejar l’antic Palau del Cinema amb el seu nom.
