Pel Pedro Antonio aquest no és un matí qualsevol. Després de 33 dies a l’UCI de l’Hospital Clínc podrà sortir-ne per acabar la recuperació en una de les plantes covid de l’hospital. No amaga la seva satisfacció i el seu agraïment vers el personal que l’ha cuidat durant tot aquest temps. Ara ja pot respirar sense l’ajuda del ventilador mecànic, però tants dies sedat i prostrat al llit l’han deixat fet pols. “És molt dur no tenir força per aixecar ni un tap d’una ampolla d’aigua”. Per fi, a més, podrà rebre una visita diària d’una hora d’un familiar. Fins ara, tot el contacte que ha pogut tenir ha estat per videoconferència.
És molt dur no tenir força per aixecar ni un tap d’una ampolla d’aigua.”
Aquesta és una història que acaba bé, però el desenllaç a les UCI de pacients covid no sempre és aquest. A l’habitació del costat del Pedro un pacient fa 55 dies que va entrar a la unitat de crítics. Necessita estar connectat a una màquina que li oxigena la sang i, a més, està entubat per evitar que els pulmons s’atrofiïn. Sovint, l’endoscopista Carmen Lucena li ha de realitzar broncoscòpies: “Amb la ventilació mecànica molts pacients poden generar coàguls que poden afectar els pulmons i s’han de netejar”.
“La sensació que tenim és que no donem l’abast”, explica Lucena. Malgrat han ingressat menys pacients que a la primera onada, el fet d’haver mantingut gairebé intacta l’activitat convencional fa que el personal s’hagi de multiplicar. “Els recursos humans són els que són”, subratlla el cap de secció de l’àrea de vigilància intensiva de l’Hospital Clínic, Pedro Castro. “A la primera onada tothom va deixar de fer la seva feina per tractar pacients covid i ara no és així. Disposem de més equipaments però més problemes de provisió humana”.
La mortalitat ha baixat a la meitat
Malgrat la saturació de feina d’aquesta segona onada s’ha aconseguit que més pacients d’aquestes unitats sobrevisquin. La taxa de mortalitat ha passat del 30 % en la primera onada a entre un 10 i un 15 % en aquesta. Segons Castro, ara es detecten millor aquells malalts que tenen risc d’empitjorar i se’ls comença a tractar abans.
La solitud de les UCI
Els pacients ingressats a les unitats de cures intensives no poden rebre visites. Només és possible en cas que els quedin hores de vida, quan es permet a una familiar anar-los a acomiadar presencialment. Aquesta solitud fa que el personal sanitari s’acabi convertint en el suport emocional dels malalts. “El fet d’estar incomunicats és molt dur per a ells”, explica Cristina González, infermera de l’Àrea de Vigilància de l’Hospital Clínic. “De seguida que els extubes volen fer videotrucades, se senten molt sols aquí”.
Un prec de cara el Nadal
Amb les festes de Nadal a tocar i el sistema sanitari encara molt tensionat, el que més temen els professionals sanitaris és l’arribada d’una tercera onada. “La sensació que tenim és que la gent no valora la gravetat de la situació”, afirma Lucena. “Tothom pensa en Nadal però en el que realment haurien de pensar és en el problema que ens podem trobar després, que encara ens pot dificultar més la feina”.
Tothom pensa en Nadal però en el que realment haurien de pensar és en el problema que ens podem trobar després, que encara ens pot dificultar més la feina.”
