Les autoritats sanitàries utilitzen diferents tests per diagnosticar el coronavirus entre la població. Actualment se’n fan servir de tres tipus: la prova PCR, el test d’antígens i el test serològic.
Hi ha dos grans modalitats de test:
- directes: detecten la presència del virus a l’organisme
- prova PCR o TMA
- test d’antígens
- indirectes: detecten si l’organisme ha generat anticossos, és a dir, si la persona té o ha tingut la malaltia
- test serològic
Prova PCR o TMA
Les proves PCR i TMA són ambdós tests moleculars que permeten detectar el virus de manera directa. Serveixen per saber si estem infectats de coronavirus en aquell moment. Per detectar-ho es necessita obtenir material genètic de la persona a través d’una prova nasofaríngia o d’una mostra nasal, amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats es donen des del laboratori clínic i poden tardar hores, en el cas de les TMA, fins i tot menys que amb les PCR.
Mostra nasofaríngia
La PCR amb mostra nasofaríngia només la pot realitzar personal sanitari i es fa als centres de salut o bé en espais habilitats per fer cribratges poblacionals, tant a persones amb símptomes de covid com per detectar casos asimptomàtics.
Mostra nasal
La PCR amb mostra nasal és un test d’automostra (se la pot fer el mateix individu) molt menys invasiu que la mostra nasofaríngia. Habitualment es fa al personal sanitari i als docents. És la mostra que Salut va anunciar que es farien els mateixos alumnes d’ESO i batxillerat als centres educatius sota el control de personal sanitari.
La mostra nasal també és la que es fa als infants a les escoles. Es pren una mostra perquè es fa un cribratge al centre o bé perquè són contacte estret d’un cas positiu en el grup bombolla de l’escola. En aquest cas, a les escoles, la mostra la realitza el personal sanitari.
Mostra PCR per saliva
La PCR amb mostra de saliva és habitual en alguns països, com els Estats Units. Aquí també s’ha començat a utilitzar, per exemple, en un pla pilot a les escoles de Sarrià – Sant Gervasi. També s’han començat a comercialitzar per internet. Segons la viròloga Júlia Vergara-Arlet, en la majoria d’estudis científics que s’estan fent aquest tipus de prova està donant molt bons resultats, i ofereix una sensibilitat i especificitat similar a les mostres d’hisops de nasofaringe.
D’altra banda, la mostra de saliva té dos avantatges clars: d’una banda, que és un test d’automostra, és a dir, se’l pot fer un mateix; de l’altra, que és una prova molt poc invasiva.
Test antigènic
El test antigènic detecta el virus de manera directa. Serveix per saber si estem infectats de coronavirus en aquell moment, especialment si la prova es fa els primers cinc dies de tenir símptomes de la malaltia. El test confirma la presència del virus en detectar-ne les proteïnes.
El principal avantatge del test d’antígens és que és més ràpid i més barat que el test PCR que s’utilitza per detectar RNA viral (el material genètic del virus). Tot i que tenen una sensibilitat menor que les proves PCR, són molt últils en casos de cribratges poblacionals, perquè incrementa molt el percentatge de detecció de casos positius.
El test antigènic és una mostra nasofaríngia que pren el personal sanitari amb un bastonet. Es fa tant a adults com infants, i tant si tenen símptomes de la malaltia com per detectar positius de contactes estrets. Els resultats es tenen en uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra.
El Departament de Salut vol que aquest tests es puguin fer a les farmàcies, per ajudar a descongestionar l’atenció primària. Perquè sigui possible, però, cal l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i un canvi normatiu.
Test serològic
El test serològic serveix per detectar el virus de manera indirecta. Mira si l’organisme ha generat anticossos, és a dir, si la persona té o ha tingut la malaltia. En aquest cas, la mostra que es necessita és de sang. Els resultats poden estar en hores o poden ser també tests ràpids amb un resultat menys fiable.
Els anticossos IgM són els que primer responen de la infecció, per tant, un positiu en aquests anticossos indicarà que la infecció està activa. En canvi, els IgG són els que apareixen després i perduren en el temps, encara no se sap ben bé quan, i indiquen que l’organisme ha combatut en algun moment la covid-19.
Aquest tipus de proves es fan seguint criteris clínics, tant a adults com a infants, i es fan servir per avaluar l’estat immunitari de la població o de determinats col·lectius, i com a complement de la PCR en alguns casos.
La viròloga Júlia Vergara-Alert explica quines són els diferències entre els tipus de test del coronavirus en una entrevista al betevé notícies vespre del passat 30 de novembre del 2020. Podeu escoltar l’entrevista completa aquí:
