El nombre d’infants nascuts amb un tractament de reproducció assistida s’ha gairebé quadruplicat en una dècada, i ha passat dels 2.081 naixements el 2003, als 7.186 el 2013. La causa directa és l’ajornament de la maternitat més enllà dels 35 anys, i en algun casos, a partir dels 40. Una decisió que té conseqüències, perquè l’edat és un dels factors més influeixen en la fertilitat d’una dona.

L’edat és un dels factors més importants. Totes les dones amb els anys perdem fertilitat”

Així de clar ho deixa la ginecòloga Olga Serra , que també diu que hi ha molta desinformació. “S’han dedicat molts esforços a prevenir les malalties de transmissió sexual i evitar els embarassos no desitjats, però no s’ha explicat que la fertilitat femenina cau a partir dels 35 anys”. Per això, diu, hi ha moltes dones que se sorprenen quan ho expliques a la  consulta.

Per això, com a professional alerta que cal millorar la informació sobre els límits de la fertilitat i també sobre els perills de la maternitat tardana. A partir dels 38 anys els embarassos es consideren de risc.

La reserva ovàrica disminueix amb l’edat

A diferència dels homes, que poden produir espermatozoides durant tota la vida, les dones neixen amb una reserva ovàrica que ja no pot augmentar i que amb l’edat només disminueix. És a dir, amb el pas dels anys a la dona li queden menys òvuls i, a més, són de qualitat pitjor.

Una opció per a aquelles que volen ser mares més endavant és la vitrificació d’òvuls o, el que és el mateix, la congelació. Això sí, amb un elevat cost econòmic.

Bàsicament hi ha tres tècniques de reproducció assistida: la inseminació artificial, la fecundació in vitro i la donació d’òvuls. L’ús d’una o altra depèn de l’edat i del resultat de les proves que es realitzen.

L’impacte demogràfic

Espanya és un dels països on la maternitat arriba més tard del món. Això també té conseqüències a nivell demogràfic. Falta menys d’una dècada perquè les dones nascudes el 1975 assoleixin el mig segle d’existència i esdevinguin les més infecundes de totes les generacions nascudes en els darrers 130 anys, període del qual es disposa d’informació estadística.

En termes generals, es calcula que una de cada quatre dones nascudes el 1975 no tindran fills, segons un estudi publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics. La tendència a altres països europeus és a la reducció de l’edat mitjana en què les dones tenen el primer fill, i els experts confien que això acabi passant també a casa nostra en els propers anys.