El present del barri de la Marina no seria com el coneixem sense les lluites veïnals iniciades durant la transició. Espais històrics com la Casa del Rellotge, convertida en centre cívic el 1984, són resultat de la mobilització dels veïns, com també ho són els Jardins de Can Farrero, que hi ha a tocar.

De fet, el barri es va aixecar pràcticament sense cap equipament públic i, aquest dissabte, els veïns han recordat el combat dels barcelonins dels anys 70 posant plaques en punts clau com el CAP Carles Ribas (1989), el poliesportiu i l’espai jove La Bàscula (1988) i els Jardins de Can Sabaté (1984).

El projecte s’emmarca en el Pla de barris, que ha posat l’accent en la memòria històrica dels barris més humils de Barcelona. En aquests quatre equipaments aconseguits pels veïns s’hi ha descobert una placa que recorda la lluita veïnal duta a terme per guanyar serveis pel barri.

La Casa del Rellotge i els Jardins de Can Farrero

El cas de la Casa del Rellotge i els Jardins de Can Farrero és un dels més representatius del moment. L’antic centre industrial va ser adquirit per la immobiliària Farrero SA i al solar hi van voler construir pisos on van prometre als veïns zones verdes que després van pactar amb l’Ajuntament que fossin zona industrial. Conscients de l’engany, l’Associació de Veïns va omplir els balcons de pancartes que dissuadien els veïns de comprar els pisos i van començar l’ocupació dels terrenys, fins i tot amb excavadora, per netejar-los de restes d’obres.

El Tomás Martínez tenia 14 anys quan van començar les mobilitzacions i recorda que al barri no tenien cap servei. “El veïns tots junts vam començar la feina de convertir el solar en jardins públics usant-lo per celebracions populars”, explica el Tomàs. Els veïns van reivindicar deixar la Casa del Rellotge com a centre social i actualment com a centre cívic. L’acord amb l’Ajuntament va arribar el 1978 i el 1984 es van inaugurar aquests espais per al barri.

El primer centre d’atenció primària, el 1989

El primer CAP del barri de la Marina va ser la darrera gran fita aconseguida per l’Associació de Veïns, que no va arribar fins el 1989. Fins aleshores només hi havia un centre mèdic de la parròquia de beneficència i el metge Carles Ribas passava consulta de manera altruista als veïns del barri.

L’actual directora del CAP, Mariam de la Poza, és neta de veïns del Polvorí, un barri de barraques proper a la Marina. S’emociona en recordar com els seus avis van lluitar per aconseguir un centre d’atenció primària i com va poder estudiar medicina tot i ser filla d’una família treballadora. Una vegada acabada l’especialització de metge de família, la Mariam va demanar el trasllat al CAP Doctor Carles Ribas per continuar treballant per al barri i per donar una bona atenció mèdica a la gent.