El dimarts 4 d’agost el món veia com una forta explosió al port de Beirut deixava la ciutat devastada. Molts libanesos ho van viure des de la distància, com el Ghassan, la Karen i l’Imad. Tots tres viuen a Barcelona.
“Beirut ja ha quedat destruïda vuit vegades”
El Ghassan Saliba és el president de l’Associació Catalunya-Líban. L’entitat fa 40 anys que treballa pels drets humans al món àrab i per la integració dels libanesos a la societat catalana. Durant aquests anys, han liderat moltes iniciatives solidàries i ara han engegat una campanya d’emergència, juntament amb l’Associació Catalana per la Pau i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya.
Treballen en dues direccions. D’una banda, estan amb converses amb l’Ajuntament per aconseguir suport institucional. De l’altra, apel·len a la solidaritat dels barcelonins. A través del web (www.ambelliban.cat) donen l’opció de fer donacions per fer front als efectes devastadors de l’explosió.
Saliba també recorda que el Líban encara no s’ha recuperat de les crisis que han precedit aquesta catàstrofe i afegeix: “Beirut ja ha quedat destruïda vuit vegades i tot el que hem aconseguit fins ara ha tornat a quedar en res.” Després de molts anys en guerra, actualment pateixen una gran crisi socioeconòmica i una forta devaluació de la moneda. A més, el coronavirus ha agreujat la situació.
“El 95 % dels meus familiars i amics s’han quedat sense casa”
La Karen Klink viu a Barcelona des del 2006 i assegura que a Barcelona se sent com a casa. Tot i això, viatja sovint al Líban a visitar la família i els amics. Afirma que encara està en estat de xoc i es mostra indignada amb el govern del país: “Quan passa una catàstrofe natural ho pots arribar a entendre, però quan veus que és per la corrupció del govern fa molta ràbia.” A més, assegura que “el 95 % dels meus familiars i amics s’han quedat sense casa”.
Ha buscat maneres per ajudar des d’aquí. Té un estudi on fa il·lustracions i, ara, tot el que guanya ho destina a l’oenegé Lebanese Red Cross. A través del seu instagram (@karen_klink) es poden comprar les seves obres i donar un cop de mà a la comunitat libanesa.
“I ara què vindrà?”
És la pregunta que es fa l’Imad el Haddad. Fa 30 anys que va marxar del Líban i en fa 25 que viu a Barcelona. Regenta el restaurant Karakala de Gràcia i reconeix que cada dia dedica hores a llegir tot el que passa la seu país. Encara s’emociona quan recorda el moment en què va rebre la notícia per Whatsapp: “Vaig sentir pena, molt dolor i, quan hi anava pensant, molta tristesa”.
Diu que ell viu tot el que passa amb distància i ho pot analitzar amb més calma, però entén la ràbia i indignació dels seus conciutadans. Explica que el país té una situació geopolítica complexa pels països amb els quals fa frontera, per la gran quantitat de religions que hi conviuen i per les interferències exteriors. Tem pel futur del seu país tot i que li queda esperança: “Beirut sempre s’ha tornat a aixecar.”
