Les associacions de cooperació internacional asseguren que els últims episodis de violència en les missions humanitàries no són un fenomen aïllat. El perfil del cooperant ha canviat i garantir-ne la seguretat s'ha convertit en una prioritat. LUIS GONZÁLEZ, director a Espanya d'Acción Contra el Hambre "El cooperante era percibido por la comunidad por una parte y por otra como una persona que venía a ayudar. Ahora, hoy por hoy, no es así. En muchas partes del conflicto, hoy el cooperante es visto como un medio para alcanzar el botín." També han hagut de canviar les vies de finançament. Per mantenir el seu programa d'acció davant les retallades de subvencions públiques, la solució requereix diversificar-ne els inversors. LUIS GONZÁLEZ, director a Espanya d'Acción Contra el Hambre "Nos hemos ido adaptando en los últimos años en buscar financiación en nuevos donantes, fuera de España, a nivel internacional, y en nuevos modelos de alianza que estamos desarrollando y que estamos ejecutando en este momento con otras entidades." Entenen també que és important la imatge pública que donen com a entitat no governamental. Per això, la transparència i el balanç de comptes han de servir per mantenir la credibilitat.
Acció contra la Fam és una de les organitzacions de cooperació internacional amb una forta presència a l’estranger. Treballen des de 1976 per combatre la desnutrició a països en vies de desenvolupament, sobretot a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà. Una feina que s’ha vist afectada pels últims incidents violents en contra dels cooperants. Diuen que ja no són un fenomen aïllat i que la seva prioritat ara és garantir la seguretat tant dels voluntaris que viatgen a aquest països, així com dels mateixos col·lectius que pretenen ajudar. Han notat un canvi de paradigma en la figura del cooperant. Temps enrere, asseguren, era vist amb un esperit de neutralitat, però que ara s’actua indiscriminadament contra ells com “una part més del botí”.
Fent repàs de la situació actual d’aquest tipus d’organitzacions, Acció contra la Fam creu que, davant les retallades d’ajuts públics que reben, les associacions han de buscar noves estratègies i nous inversors. En aquest sentit, aposten per diversificar el finançament i no dependre únicament en un única via de recursos econòmics.
