És la quarta generació d'una família de drapaires del Poblenou i, molt probablement, l'última que seguirà amb el negoci. L'Eva tem que hagi de tancar aviat. I no pas per voluntat pròpia. EVA VILLAGRASA, draperia Riera: "Ni per poder mantenir-me un mes més ja no entra suficient material. No cobrim els gastos. El problema, explica, rau en les draperies il·legals, que han proliferat al barri. No paguen impostos i no disposen de llicència d'activitat ni de número de gestor de residus. Això els permet pagar millor als que els porten la ferralla. "El seu marge per molt petit que sigui els queda net per a ells. En canvi, el meu marge ha de ser més gran perquè he de pagar de tot. I amb aquests preus que posen ells jo no puc competir." Avui, per exemple, el coure el paga a 3,80 euros el quilo. Força menys, diu, que la competència. No és d'estranyar, per tant, que siguin ben pocs els qui s'acosten al seu local. I més tenint en compte que, com li marca l'Agència Catalana de Residus, l'Eva exigeix documentació als que li volen vendre material. Les draperies il·legals, en canvi, no ho fan.
“No entra suficient material per poder mantenir-me un mes més”, explica Eva Vilagrasa, de la draperia Riera. Ho atribueix a la competència il·legal que, diu, ha proliferat al barri. Explica que és l’única draperia petita que queda al Poblenou amb els papers en regla i el pertinent número de gestor de l’Agència Catalana de Residus. La resta no en tenen i, per tant, “s’estalvien molts diners i poden pagar millor els que els porten ferralla”.
No pot competir amb els preus i això es tradueix en un descens dràstic del nombre de persones que s’acosten a la seva draperia. “Quan la duia el meu avi n’hi havia unes 50 com la nostra. Ara només en queden dues més també a Pere IV però que són força més grans que nosaltres”.
La draperia Riera compra tot tipus de materials, sobretot metalls, amb uns preus que varien diàriament en funció de la Borsa del Metall de Londres. A aquests preus hi afegeix un marge per a ells d’entre 0,30 i 0,60 cèntims el quilo. La normativa només permet comprar a aquells que disposen d’algun tipus de documentació. Segons l’Eva ells ho compleixen, “a diferència de les draperies clandestines, que no ho fan”.
