Fan una tasca al·legal, no regulada però molt important. Gràcies al seu esforç es reciclen milions de tones de ferralla a l'any. Ara bé, és una feina precària i mal recompensada. Segons un estudi del Gremi de Recuperació de Catalunya la meitat dels que recullen ferralla al carrer guanyen entre 0 i 5 euros l'hora bruts. A mitjan maig, per exemple, es pagaven 15 euros per cada 100 quilos de ferro. I el pastís és cada vegada més petit. JORDI COSTA, Gremi de Recuperació de Catalunya: "Hi ha hagut un augment molt significatiu de gent que es dedica això i, per tant, s'ha precaritzat encara més aquesta activitat perquè la ferralla que hi ha avui al carrer és menys que la que hi havia fa 10 anys perquè es generen menys paelles, menys calderes i menys de tot i en canvi els recol·lectors s'han multiplicat per 4 o per 5." Els recuperadors de ferralla venen a drapaires i minoristes, que els paguen, fan una primera selecció i venen el producte als grans ferrovellers que són els proveïdors de les fundicions. A cada segment de la cadena hi ha un marge de benefici regit per la llei de l'oferta i la demanda. QUICO ALBERICH, director d'Alberich: "Quan augmenta la producció de ferralla no només a Catalunya, sinó al món els preus baixen perquè hi ha un excés d'oferta. I és clar, t'has d'adaptar al mercat i has de comprar més barat perquè clar vendràs més barat. Som un termòmetre directe de l'economia." El metall es pot reciclar moltes vegades. De fet, la gran majoria dels productes que consumim contenen material reaprofitat. Es redueix, així, la necessitat d'extreure'n de les mines, un procés molt més costós i perjudicial pel medi ambient.
Segons el mateix estudi, el 47,5% de les persones que recullen ferralla al carrer cobren entre zero i cinc euros bruts l’hora i el 17,5%, entre cinc i 10 euros. Uns ingressos que han anat disminuint amb els anys, a mesura que han anat augmentant les persones que es dediquen a recollir ferralla. “La ferralla que hi ha avui al carrer és menys que la que hi havia fa 10 anys perquè es generen menys paelles, menys calderes, etc., i en canvi els recol·lectors s’han multiplicat per quatre o per cinc”, explica Jodi Costa, secretari tècnic del Gremi de Recuperació de Catalunya, que recorda que el preu de la ferralla el marca la Borsa del Metall de Londres, que fluctua en funció de l’oferta i la demanda en àmbit internacional.
Costa destaca la tasca que duen a terme els recuperadors de ferralla: “Fa uns anys hi havia quilos de ferralla que no es recollien i acabaven als abocadors. Ara, en canvi, això, pràcticament no passa”. Per això, explica que el Gremi de Recuperació de Catalunya no és partidari que es prohibeixi la recollida de ferralla al carrer, ara mateix en situació “alegal”.
El cicle de la ferralla
Els recollidors particulars porten la ferralla als petits gestors de residus, que els compren la ferralla. Aquests han de tenir la llicència en regla de l’Agència Catalana de Residus. Alguns d’aquests petits negocis, consultats per BTV, asseguren que cada vegada hi ha més gestors sense llicència que no paguen impostos i els fan competència deslleial.
El petit gestor de residus, el drapaire de tota la vida, fa una primera selecció del material i el porta als grans gestors, que els compren el material. Aquests reben grans quantitats de ferralla. La seva tasca és eliminar les impureses, separar correctament els metalls i augmentar-ne la densitat, és a dir, comprimir el material per augmentar-ne la massa amb relació al volum que ocupa. Els preus de la compravenda oscil·len en funció de la llei de l’oferta i la demanda. “Quan augmenta la producció de ferralla globalment els preus baixen perquè hi ha un excés d’oferta. I és clar, t’has d’adaptar al mercat i has de comprar més barat perquè vendràs més barat”, explica Quico Alberich, director de la gestora de residus Alberich.
Els grans gestors de residus venen la ferralla a les fundicions.
Vida pràcticament infinita
El metall es pot reciclar moltes vegades. De fet, la gran majoria dels productes que consumim contenen material reaprofitat. Es redueix, així, la necessitat d’extreure’n de les mines, un procés molt més costós i perjudicial per al medi ambient.
