És la festa de celebració d'una entitat que treballa des de fa 15 anys per integrar els discapacitats físics i intel·lectuals. En concret, la Llavor d'Horta se centra amb qui ja han acabat l'etapa de formació que, sovint, són els qui es troben més desemparats. JOAN TERMES, Llavor d'Horta "Hem volgut celebrar aquests 15 anys perquè s'ho mereixen, perquè és un homenatge que els hem volgut fer i també durant aquests 15 ens han deixat ja molts." Expliquen que 15 anys per a un discapacitat són molts, ja que, habitualment, tenen una esperança de vida més curta. Per això cal aprofitar el temps. Des de la Llavor d'Horta organitzen activitats diverses perquè els usuaris visquin experiències que sinó probablement no viurien. "S'obren a l'activitat al barri d'Horta, ells vénen, van a les activitats que altres entitats, surten d'aquí i això és el més important, perquè aleshores se senten persones integrades." Es reuneixen dos cops per setmana. Els usuaris participen en activitats lúdiques i els pares preparen les properes sortides i actes. Però van més enllà, i també fan teràpia entre ells. MERCÈ SALVADOR, mare d'usuari "Ens serveix una mica d'esbarjo i canviem impressions, sempre hi ha alguna cosa o altra per parlar." Per tot això, des de la Llavor d'Horta valoren molt positivament aquests primers 15 anys i tenen l'objectiu de seguir creixent en el futur. "El que fins ara ha sigut una llavor, una cosa petita, el que cada vegada s'estengui i s'integri més i més gent, que no ens quedem amb els que som sinó que vingui més gent." De moment són 25 usuaris d'Horta-Guinardó i entorns, però treballaran per obrir l'entitat a la resta de la ciutat.
Els anys a la vida d’un discapacitat físic i psíquic compten encara més que a la de la resta de les persones, ja que tenen una esperança de vida menor. Per això, per als usuaris, col·laboradors i promotors de la Llavor d’Horta és tan important haver arribat a aquesta xifra. L’espai de lleure va néixer quan l’associació de veïns d’Horta va recollir la demanda d’un grup de pares i mares amb fills disminuïts que volien tenir un indret on trobar-se i organitzar activitats. Tot això els permet donar visibilitat a un col·lectiu que sovint es troba amb problemes per integrar-se en la societat.
