Es va estrenar el primer dilluns de setembre de l’any passat, davant de la sorpresa dels qui tornaven a la feina després de vacances. Per això, les primeres setmanes va ser habitual veure infraccions de trànsit de conductors que volien fugir de la nova circulació en forma de bucle.
Un any de queixes i rectificacions
Les primeres queixes no van trigar a arribar. Alguns veïns i comerciants es van constituir en plataforma d’afectats i van criticar que la superilla no es consensués amb ells; tampoc no va satisfer que s’eliminessin zones de càrrega i descàrrega, que s’anul·lessin parades d’autobús, i que es col·lapsessin els carrers perimetrals de la zona pacificada.
El govern municipal va haver de rectificar: en menys de dos mesos es van refer els girs interiors de la superilla, es van posar nous aparcaments per a veïns, es van apropar parades d’autobús i es van anar canviant i ampliant el mobiliari i vegetació dels espais guanyats amb la pacificació. El canvi més important es va fer a principis del 2017, quan es va crear una via de baixada a Roc Boronat que permet creuar la superilla de cap a cap.
“No” polític i veïnal
Tot i això, el pols contra l’executiu d’Ada Colau va continuar per part dels veïns. Al maig van organitzar una consulta en què el “no” va guanyar per àmplia majoria, ja que els favorables a la pacificació no hi van participar. L’oposició política al model del Poblenou també es va escenificar amb un ple extraordinari al districte i, fins i tot, el soci de govern de BComú —el PSC— va mostrar-s’hi reticent.
Amb tot, el govern municipal considera que la superilla ha superat amb èxit la fase de prova i la mantindrà. Segons el regidor de Sant Martí, Josep Maria Montaner, s’ha “aconseguit demostrar que pràcticament tots els arguments contraris s’han anat rebatent i superant” i que ara el Poblenou “és un focus de vida veïnal i d’activitat”. Això sí, l’executiu diu que ha pres nota dels canvis que s’hi han fet per no repetir errors a les properes zones pacificades previstes a la ciutat.
