La capçalera de la Baells, on trobem l’emblemàtica església de Sant Salvador de la Vedella, només queda coberta d’aigua que el pantà és gairebé ple, un fet que no passa des de la tardor del 2021.

Aquests gairebé tres anys sense aigua a la capçalera de la Baells ha facilitat que es poblés com mai de vegetació i que un gran bosc de ribera jove colonitzés aquest espai.

Els arbres joves superen els 2 metres d’alçària en molts casos

Les imatges aèries que encapçalen aquesta notícia, captades mitjançant un dron, permeten veure la gran superfície arbrada de la capçalera del pantà i també que molts dels arbres joves comencen a quedar submergits sota l’aigua.

El pantà de la Baells supera el 50 % per primer cop des del 2022
El dia 8 de març el pantà de la Baells va marcar el nivell més baix de la sequera actual, el 19 % de capacitat

Pollancres, salzes, àlbers i tamarius

Els embassaments reben l’aportació d’una gran quantitat de sediments procedents del tram alt dels rius. Els llims i sorres arrossegats pel corrent acaben sedimentant quan l’aigua s’encalma en arribar al pantà i, de mica en mica, es van dipositant al fons. Amb el pas de les dècades, aquests sediments poden acabar causant problemes de colmatació.

Aquest tipus de superfícies són molt fèrtils i és per això que són poblades amb celeritat, bé per espècies herbàcies o bé per espècies arbòries. A banda, reben l’arribada de moltes llavors procedents d’espècies típiques de ribera de trams superiors del riu.

Els més de dos anys sense aigua han facilitat la proliferació de molts arbres joves en aquest entorn. Es tracta, sobretot, de pollancres, salzes, àlbers i tamarius, espècies típiques de ribera i de zones de sòls amb un cert contingut d’aigua.

Els arbres són menuts, tot i que la majoria assoleixen alçàries de 2-3 metres.

Quin futur els espera als arbres de la capçalera?

El pantà de la Baells es troba actualment al 51 % de capacitat. Malgrat que fa dies que el nivell s’ha estancat i ja no puja, feia més de dos anys que no estava tan ple com ara.

L’estiu no és estadísticament la millor època per omplir aquest embassament i la resta dels del sistema Ter-Llobregat encara que sigui plujós. Les tempestes d’estiu, de distribució més aviat local i irregular, no acostumen a ser suficient encara que sovintegin perquè es facin notar en forma d’un augment significatiu de les reserves.

La majoria d’arbres, per tant, probablement continuaran emergits al llarg de l’estiu. Els que ja tenen les arrels dins l’aigua segurament acabaran morint.

L’església de Sant Salvador de la Vedella