És la solució que va trobar en Vicenç. Vidres reforçats per no sentir els sorolls del carrer i aire condicionat per suportar la calor de l'estiu. Viu al carrer de Blai, des de fa temps ple de terrasses. Assegura que a la nit, un cop tanquen els bars, als clients els costa marxar. VICENÇ MARTÍNEZ, AV Poble-sec "Potser s'hi estan un quart d'hora, mitja hora, tres quarts d'hora xerrant. I clar, en veu alta, si són les dues, o dos quarts de tres, o les tres de la matinada, això, efectivament afecta els veïns." La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha rebut una quinzena de queixes com aquesta amb el suport d'unes 400 signatures de ciutadans que viuen amb els sorolls nocturns al casc antic del Poble-sec i a la zona propera a la Sala Apolo. Per això, demana a l'Ajuntament que hi creï un pla d'usos vinculat a l'oci. Una normativa que impedeixi que s'hi atorguin noves llicències de bars i restaurants. MARIA ASSUMPCIÓ VILÀ, síndica de greuges de Barcelona "Si es donen encara més llicències i més obertures de locals, també hi haurà un problema per als mateixos negocis i per als mateixos propietaris perquè la gent és la que és i la gent pot fer la despesa que pot fer. Si hi ha molta oferta hi haurà un moment que la demanda no serà suficient per cobrir l'oferta que ells tenen." Vilà també demana que s'estudiï la possibilitat de declarar-la zona de règim acústic especial com passa en alguns punts de la ciutat. D'aquesta manera, s'hi podrien establir mesures de contenció i correcció del soroll per tal de protegir els veïns.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha rebut els darrers dos anys les queixes de 400 veïns del Poble-sec que viuen amb molèsties pel soroll i els comportaments incívics al voltant dels locals d’oci nocturn de la part baixa del barri. Entre les solucions que proposa Vilà, hi ha un nou pla d’usos que freni l’obertura de nous locals.

Maria Assumpció Vilà recomana al districte de Sants-Montjuïc l’aprovació d’un pla per frenar l’obertura de nous bars, discoteques i restaurants a l’avinguda del Paral·lel (entre el carrer Nou de la Rambla i el Parc de les Tres Xemeneies), a l’entorn de la Sala Apolo i al nucli antic del Poble-sec, en carrers com el de Blai, totalment ocupats per terrasses. La defensora també creu que s’hauria d’estudiar la possibilitat de declarar aquests espais zones acústiques de règim especial (ZARE), amb mesures especials de contenció del soroll. Vilà també demana a l’Ajuntament que faci complir als locals tant els horaris regulats com l’obligació, prevista en la llicència d’activitat, de disposar de seguretat privada al carrer per impedir als clients que surtin amb begudes de l’establiment i facin soroll a la porta.

L’Ajuntament, atesa la constatació que el Poble-sec concentra el 65% de les queixes per soroll de tot el districte de Sants-Montjuïc, ha prohibit als comerços d’alimentació estar oberts a partir de les 23 h, per evitar que venguin begudes alcohòliques que puguin facilitar-ne el consum al carrer.

Des de 2011, la síndica de greuges de Barcelona ha supervisat una quinzena de queixes, subscrites per unes 400 signatures de ciutadans amb molèsties. Els veïns expressen el malestar per la inacció municipal davant dels sorolls nocturns, els actes incívics i el vandalisme protagonitzats per una part dels clients de les sales d’oci situades al voltant de la Sala Apolo. Concretament, parlen de crits i aldarulls a altes hores de la nit, consum d’alcohol i de drogues al carrer, orins, venda de llaunes i destrosses en cotxes i mobiliari urbà. També es queixen de les amenaces que reben dels incívics quan els recriminen les accions. Alguns veïns han hagut de pagar-se la insonorització dels habitatges per tal de poder descansar.

En diferents resolucions, Vilà ha donat la raó al veïnat perquè l’Ajuntament no ha estat capaç de corregir o almenys esmorteir les molèsties ocasionades. La síndica recorda que en cas de col·lisió entre el dret a l’exercici d’una activitat econòmica i el dret a l’oci, d’una banda, i el dret a gaudir d’un entorn privat sense intromissions externes, de l’altra, sempre ha de prevaldre el dret al descans.