Hi ha qui diu que té forma de colom i d'altres que sembla un avió. El cert és que la façana metàl·lica de la parròquia de Sant Joan Bosco crida l'atenció. Una estructura piramidal que amaga una simbologia cristiana. JOSEP MARIA MARTÍ BONET, canonge de Barcelona i delegat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat "Tota l'estructura mira cap al cel. Vulguis o no vulguis, mires cap al cel i això és la missió precisament de l'Església, agafar la gent i portar-la cap a dalt al cel." Aquest disseny, però, també ha comportat entrebancs en el manteniment de la parròquia, inaugurada el 1974. JOSEP MARIA MARTÍ BONET, canonge de Barcelona i delegat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat "Imagineu-vos una bombeta a dalt del tot com hem de pujar, però malgrat tot té més avantatges que inconvenients." MIGUEL ANGEL CALAVIA, rector de la parròquia de Sant Joan Bosco "Té una configuració especial perquè no té cap columna, amb la qual cosa, la gent està centrada en el altar, però també està centrada entre tota la gent que ve. Això fa que aquí el sentit comunitari es viu d'una manera més normal i més profunda." A l'interior hi destaquen aquests vitralls que repassen la vida de Sant Joan Bosco. De l'altar en crida l'atenció aquest mural de diferents tonalitats blaves. MIGUEL ANGEL CALAVIA, rector de la parròquia de Sant Joan Bosco "El blau és el color del cel que simbolitza la transcendència, la proximitat de Déu a la nostra vida i a la nostra societat." Cinc salesians dirigeixen la parròquia de Navas, que també disposa d'una capella. Aquí unes 120 persones celebren l'eucaristia cada dia i el cap de setmana arriben als 1.500 feligresos. Segons l'arquebisbat, la parròquia de Sant Joan Bosco és una de les més vives de la ciutat.

Quan passes per l’avinguda Meridiana, hi destaca un edifici modern. Es tracta de la parròquia de Sant Joan Bosco, ubicada al barri de Navas. El centre religiós és obra dels arquitectes Ricard Sancho i Francesc Escudero i va ser construït entre el 1970 i el 1974. La parròquia té tres soterranis, on es fan activitats, i un gran forat que havia de ser un teatre.