La inhabilitació de Quim Torra com a president ha centrat l’actualitat d’aquest dilluns i, tal com s’esperava, ha generat tot tipus de reaccions. D’una banda, hi ha qui ho celebra i, de l’altra, hi ha els que es mostren indignats i consideren que la sentència és desproporcionada. Aquest últim parer el comparteix el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva, qui considera que el delicte de desobediència, pel qual ha estat acusat i condemnat Torra, s’ha de reservar per a coses més greus: “No podem exagerar d’aquesta manera el dret penal”, ha advertit.
“Les lleis tenen altres solucions, com poden ser una multa, una resolució administrativa, […] però dir que no despenjar una pancarta és un delicte de desobediència… Això ha d’estar reservat per a coses més greus”
Nieva ha defensat que cal respectar les institucions i que no es pot anar penjant qualsevol cosa dels edificis institucionals, però critica que s’hi hagi aplicat el Codi penal perquè les lleis ja preveuen altres solucions. Diu que es podria haver sancionat Torra amb una multa —la sentència també l’ha multat amb 30.000 euros— o haver fet una resolució administrativa: “Dir que no despenjar una pancarta és un delicte de desobediència… Això ha d’estar reservat per a coses més greus”, ha apuntat. Com a exemple, ha fet al·lusió al conflicte entre el Govern espanyol i Madrid en la gestió del coronavirus, i ha assegurat que el cas d’un president que, en un estat d’alarma, diu al govern que ha de complir una sèrie de mesures sanitàries per protegir la gent i aquest no les compleix sí que podria constituir delicte de desobediència.
Nieva nega la vulneració de llibertat d’expressió de Torra
Una de les al·legacions a la sentència del TSJC era que s’estava vulnerant el dret a la llibertat d’expressió de Quim Torra, però el Tribunal Suprem ho ha tombat. En aquest punt, Nieva està d’acord amb la resolució de l’alt tribunal perquè creu que les al·legacions de la defensa eren sense raó i que l’aleshores president podia expressar-se quan ho volgués: “L’únic que se li deia era que no podia utilitzar la façana de la Generalitat com si fos un mur electoral”, ha afirmat.
Pel que fa a la part de la interlocutòria en què s’insta el vicepresident, Pere Aragonès, a ocupar la presidència en funcions, el catedràtic diu que aquesta és feina del Parlament de Catalunya i que no han de ser els tribunals els que dictin com s’han de substituir els càrrecs.
