Joaquim Forn

Joaquim Forn ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a 10 anys i mig de presó per delicte de sedició. La sentència del procés l’inhabilita de manera absoluta durant 10 anys i sis mesos, de manera que no podrà exercir cap feina ni càrrec públic encara que hagi estat electe. Per tant, la sentència l’inhabilita del seu càrrec com a regidor i president del Grup Municipal de JxC a l’Ajuntament de Barcelona.

Els magistrats del Suprem consideren que Forn, l’aleshores conseller d’Interior, va entrar al govern “assumint el gir tàctic” de l’executiu català i que no tenia intenció d’impedir l’1 d’octubre. De fet, l’alt tribunal assegura que Forn va ordenar el comportament dels Mossos d’Esquadra perquè els ciutadans poguessin votar i que, fins i tot, els agents que van visitar els col·legis electorals el dia del referèndum, van informar els votants de l’estratègia policial. Segons el Suprem, aquesta informació va instar els ciutadans a mobilitzar-se contra els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que havien de requisar les urnes.

“La presència dels Mossos no solament va mancar d’activitat alguna dirigida al desallotjament dels centres, sinó que va ser una ocasió perquè informessin de l’estratègia policial que se seguiria al respecte. D’aquí la decisió dels mobilitzats per a formar agrupaments de ciutadans en número i condició personal, no ja que dissuadissin, sinó francament impossibilitessin, l’actuació policial dirigida a fer efectiu el mandat de la Magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”

Segons l’alt tribunal, la seva “deslleial actuació” va tenir com a efecte que els col·legis electorals estiguessin disponibles per a la ciutadania el dia del referèndum, fet que va evidenciar “la ferma decisió de la conselleria sota la direcció de l’acusat, Sr. Forn, no solament de no impedir la votació, sinó, més aviat, que els criteris policials allà exposats en garantissin la realització efectiva”.

Per als magistrats, l’assignació dels anomenats “binomis de Mossos” a cada centre de votació va neutralitzar la capacitat operativa del cos policial.
“L’assignació dels denominats binomis de Mossos a cada centre de votació, sense discriminar aquells que rebrien una gran afluència de persones per votar, respecte d’aquells altres que previsiblement eren poc significatius, va suposar una neutralització de la capacitat operativa d’aquest cos policial”