Després de quatre mesos de judici i de mesos de deliberacions, el Tribunal Suprem dictarà la sentència del procés. En el veredicte, els magistrats establiran si condemnen als 12 acusats, o no, i quines penes hauran de complir. La fiscalia els demana fins a 25 anys de presó per rebel·lió, l’Advocacia de l’Estat fins a 12 per sedició i Vox, que fa d’acusació popular, s’enfila fins als 74 anys per rebel·lió, malversació de fons públics i organització criminal.
Ara bé, la sentència del Suprem anirà més enllà d’això. Ha de fixar els fets de la tardor del 2017 i ha d’explicar què va ser i com va ser el procés independentista de Catalunya. Un posicionament que condicionarà altres investigacions judicials i que marcarà la història de la democràcia catalana i espanyola. El text ha de donar resposta a diverses preguntes:
- Hi va haver violència?
Aquesta és la clau de tot plegat. La fiscalia defensa que sí que hi va haver violència. De fet, a la vista, va parlar clarament de “cop d’estat“i va acusar els processats d’haver mobilitzat ciutadans com “murs humans” per impedir l’actuació policial. L’Advocacia de l’Estat, en canvi, creu que no hi va haver violència, sinó “ús de la força” i, per això, defensa una condemna per sedició. Per tant, caldrà veure quina versió acabarà sustentant el tribunal. Per a les defenses dels acusats es va actuar des del pacifisme i demanen l’absolució.
- L’1-O i el 20-S van ser alçaments o mobilitzacions pacífiques?
La definició que el tribunal faci d’aquestes manifestacions és una altra de les claus de la sentència. Les acusacions sostenen que van ser alçaments per impedir l’acció policial. La fiscalia i Vox hi afegeixen el component de la violència, mentre que l’Advocacia de l’Estat els veu com a alçaments públics i tumultuaris no violents. Les defenses, en canvi, sostenen que l‘1-O va ser un acte de desobediència civil i resistència pacífica.
En el cas del 20 de setembre a la seu d’Economia, és important també el paper que el tribunal atorgui a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, de les entitats sobiranistes. En el judici, ells van defensar que va ser una mobilització de “protesta” i “espontània” i que ANC i Òmnium Cultural van garantir la mobilització i van facilitar la diligència judicial. Les acusacions, en canvi, els acusen d’haver liderat la seguretat, sobretot Sànchez, per impedir l’acció judicial i policial.
- Hi havia un pla decidit i premeditat?
En aquest aspecte serà clau l’anàlisi de dos documents de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové ―que no forma part d’aquesta causa―: d’una banda, l’agenda Moleskine i, de l’altra, el document Enfocats que la Guàrdia Civil va comissar al seu domicili. Segons els atestats de la Guàrdia Civil, aquests materials permeten provar que hi havia establerts els eixos centrals del procés per aconseguir la independència i que el govern Puigdemont, el Parlament i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart es van posar d’acord per efectuar-los conjuntament. Els acusats, però, van negar conèixer aquests documents.
- Quin paper van tenir els Mossos d’Esquadra?
En aquesta qüestió, les acusacions coincideixen. Sostenen que van actuar amb passivitat i organitzats “des del poder polític”, mentre que els acusats, sobretot l’exconseller d’Interior i president actual del Grup Municipal de JxC, Joaquim Forn, va defensar que no va donar ordres polítiques a la policia catalana i que aquesta va actuar d’acord amb l’ordre del TSJC i les indicacions de la fiscalia.
El paper que el tribunal atorgui als Mossos pot tenir influències en el judici del proper 20 de gener contra el major Trapero i l’excúpula d’Interior per rebel·lió. En aquest sentit, també serà important analitzar com valoren els magistrats la declaració del major, en què va explicar que van alertar al govern que els Mossos “no acompanyarien el projecte independentista” i que estaven preparats per detenir Puigdemont i els consellers si els ho ordenaven.
- Van actuar amb violència la Policia Nacional i la Guàrdia Civil?
Els 12 processats van acusar els cossos i forces de seguretat de l’Estat d’haver actuat amb violència davant els votants de l’1-O i d’haver-se excedit de les ordres del TSJC que va ordenar impedir el referèndum “sense afectar la normal convivència ciutadana”. En canvi, els caps del Ministeri d’Interior i de les policies espanyoles a Catalunya van negar les càrregues i van remarcar que l’ús de la força va ser proporcionat per la “violència organitzada” dels ciutadans davant els col·legis.
El posicionament del tribunal sobre l’actuació policial de l’1-O influirà en la investigació que hi ha oberta al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona en què hi ha 50 policies nacionals investigats.
- Es van malversar diners públics l’1-O?
La fiscalia sosté que el govern va gastar tres milions d’euros per finançar el referèndum de l’1 d’octubre. Abans del judici, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va afirmar que no es van destinar diners públics, tot i que, a la vista, va matisar i va dir que el govern podria haver enganyat amb les despeses, tot i el control de les finances. Les defenses ho van negar i alguns acusats, com Carles Mundó i Santi Vila, va apuntar al finançament privat.
- Van desobeir al Constitucional?
Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila s’enfronten a aquest delicte, a més del de malversació. Les acusacions els atribueixen haver desobeït les suspensions del Tribunal Constitucional sobre la llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O. Sobre aquesta qüestió, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va apel·lar en diverses ocasions a la “inviolabilitat parlamentària” i, tot i que va assegurar que la Mesa no tenia la voluntat de desobeir el TC, va remarcar que “la paraula al Parlament ha de ser lliure” i “s’hi ha de poder parlar absolutament de tot”.
- S’han vulnerat drets fonamentals?
En la sentència, el tribunal també haurà de respondre a les denúncies de vulneració de drets fonamentals que van fer les defenses en les qüestions prèvies del judici. Van argumentar vulneracions de drets com el de la llibertat d’expressió i de manifestació, la tutela judicial efectiva o el jutge imparcial. També van denunciar que el procediment judicial criminalitza la “dissidència política”.
- En cas de condemna a presó, quan podran accedir al tercer grau?
Al final de la vista, la fiscalia va demanar que, en cas de condemna, els acusats no puguin accedir al tercer grau penitenciari ―sortir de la presó de dia i anar-hi només de nit, excepte els caps de setmana― fins que hagin complert com a mínim la meitat de la condemna. Es tracta d’un supòsit que preveu l’article 36.2 del Codi penal per a delictes greus. Els sets magistrats hauran de decidir si accepten aquesta petició. En tot cas, el temps que han estat en presó preventiva i les compareixences periòdiques als jutjats els computaran en una possible sentència condemnatòria.
- La sentència del procés reactivarà les euroordres?
Una altra de les incògnites és si un cop dictada la sentència, que serà ferma, el tribunal reactivarà les euroordres de detenció que Llarena va retirar contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers que són a l’estranger, així com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que és a Suïssa.
