bacteria pneumònia
Foto: Julia Koblitz
bacteria pneumònia

(ACN) Dos estudis plantegen importants canvis en el tractament dels tumors neuroendocrins. L’Hospital Vall d’Hebron ha col·laborat en les investigacions al costat del grup de suport del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins (GETNE). Els tumors neuroendocrins són càncers poc freqüents que poden aparèixer a qualsevol part del cos. N’hi ha de molts tipus i alguns creixen lentament, mentre que altres ho fan de manera molt ràpida. Aquests últims no tenen alternatives terapèutiques i els malalts que els pateixen tenen una esperança de vida d’entre tres i sis mesos de vida.

La combinació de dues immunoteràpies aconsegueix millorar la supervivència dels pacients amb càncer de tiroide

Així és com es va posar en marxa l’estudi DUTHY, un assaig de fase II, que ha demostrat que la combinació de dues immunoteràpies aconsegueix millorar de manera significativa la supervivència en pacients amb càncer de tiroide avançat refractari que tenen una esperança de vida limitada.

A l’estudi hi van participar 68 pacients, que es van dividir en tres grups segons el tipus de tumor que tenien: carcinoma diferenciat, carcinoma medul·lar i càncer anaplàstic. En els dos primers, els pacients havien d’haver rebut almenys dues línies prèvies de tractament, mentre que això no era necessari en els pacients de càncer anaplàstic, ja que es tracta del tipus més agressiu de càncer de tiroide, sense cap tipus de tractament aprovat actualment que en millori la supervivència. Les conclusions d’aquestes investigacions s’han presentat en el marc del Congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) celebrat a París.

La quimioteràpia en tumors neuroendocrins d’origen pancreàtic triplica la taxa de resposta

Amb aquesta base s’ha posat en marxa l’estudi SEQTOR, que ha servit per aclarir la seqüència de tractament inicial més adequada en els pacients amb tumors neuroendocrins d’origen pancreàtic, demostrant que la quimioteràpia en aquests casos aconsegueix triplicar la taxa de resposta i planteja un canvi de pràctica clínica.

Comparteix a: