La investigació de les càrregues policials de l’1 d’octubre encara la recta final amb 68 agents investigats, entre els quals hi ha l’agent que va clavar una puntada de peu voladora als ciutadans que estaven asseguts a les escales de l’Institut Pau Claris, o l‘escopeter que va disparar a Roger Español, l’home que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma.
Entre els investigats hi ha 11 caps de grup i vuit caps de nucli, els màxims responsables que hi havia sobre el terreny el dia del referèndum. L’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa, que exerceix d’acusació popular, assegura que aquest serà el judici “amb més agents investigats per un cas de violència policial” que hi ha hagut a Europa.
Després de molts intents, les acusacions han aconseguit que el jutge d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, posi la lupa sobre 19 comandaments, tot i que l’objectiu inicial era fer seure al banc dels acusats el cap de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), anomenat Marte, i dos comissaris de la Brigada d’Informació, però la petició, finalment, es va desestimar perquè el magistrat l’Audiència va dir que no hi havia indicis suficients per considerar que es va donar l’ordre d’actuar amb contundència.
A hores d’ara, encara queden pendents les declaracions d’alguns dels investigats i faltarà que les parts presentin els escrits finals. Una causa que s’ha allargat més del previst, en part també per la pandèmia i que podria no tenir data de judici més enllà de l’any 2022. Segons Franquesa, no ha estat una investigació “fàcil” i les acusacions han treballat per arribar el “màxim amunt” en la cadena de responsabilitat de la Policia Nacional.
