A Catalunya l’exclusió social afecta 1,5 milions de persones. La xifra ha reculat en els últims anys però això, segons Càritas, no és motiu per relaxar-se. A diferència de la resta de l’estat, en territori català ha crescut la pobresa extrema, és a dir, els més pobres ara són més nombrosos i pateixen encara més. El 2013 eren el 9,3 %, i el 2018, el 9,6 %. Al global d’Espanya, en canvi, les persones que patien pobresa extrema el 2013 eren el 10,8 % i, ara, el 8,8.
Per tant, l’entitat adverteix que, tot i que estem sortint de la crisi econòmica, encara perjudica molta gent. “La dinàmica que estem patint s’assembla a la d’un espiral descendent en què, 12 anys després, les condicions de vida i la població afectada per l’exclusió social han empitjorat”, explica Raúl Flores, cap de l’equip d’estudis de Càritas Espanyola.
La dificultat d’accés a l’habitatge, culpable principal
És la principal conclusió de l’informe fet per la Fundació Foessa i impulsat per Càritas Catalunya, que mesura el nivell de desigualtat social del país cada cinc anys. Pel que fa a la pobresa extrema, l’estudi n’assenyala un culpable principal: la dificultat d’accés a l’habitatge. Les dades del 2018 mostren que l’exclusió residencial afecta tres de cada 10 persones, i que gairebé un milió de catalans ─944.000─ cau en aquesta pobresa després de pagar les despeses del pis i els subministraments.
Però hi ha més motors d’exclusió, com ara la precarietat laboral. “La recuperació de l’ocupació [després de la crisi] s’està fent en detriment de la qualitat. Si abans la feina era un factor de protecció davant de l’exclusió social, ara no”, lamenta Míriam Feu, representant de la Comissió d’Acció Social de l’entitat catòlica. De fet, segons l’informe, un 15,8 % de les llars catalanes es troben en situació d’exclusió social malgrat tenir feina.
El document també determina que els perfils més vulnerables i afectats per la pobresa són les dones, els migrants, els aturats i les famílies monoparentals o nombroses. Per exemple, apunta que el 22 % de menors catalans estan situació d’exclusió social.
A Espanya l’escletxa de gènere s’eixampla
Al conjunt d’Espanya, l’informe Foessa també destaca que l’escletxa de gènere ha augmentat a tots els nivells: laboral, d’accés a l’habitatge i prestacions socials i, a més, les dones estan més exposades a l’aïllament. En números, s’apunta que una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home i, si és migrant, necessitarà dues hores.
Crida de Càritas a no defallir en les aportacions
Des de Càritas consideren que hi ha una falsa percepció que la crisi ha acabat definitivament. Lamenten que la pobresa s’ha normalitzat i, de retruc, han rebut menys aportacions. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, fa un recordatori a la societat: “Quan la crisi era forta, la generositat era immensa. Ara […] baixa una mica l’interès. Fem una crida a no baixar el nivell de resposta perquè encara hi ha molta gent que pateix”, assegura.
A banda, l’entitat catòlica reclama als polítics, entre altres coses, que treballin per garantir el dret a l’habitatge i que defineixin plans d’ocupació per a col·lectius vulnerables. També que revisin la implantació de la renda garantida de ciutadania ja que, critica, no arriba a tothom qui la necessita. Aquestes demandes se sumen a les que ja va apuntar Càritas Barcelona fa unes setmanes, quan va presentar la memòria del 2018.
