La crisi del coronavirus ha agreujat la “desprotecció” de les persones en situació irregular, i especialment les que venen de fora de la Unió Europea. Ho conclou un informe de Càritas, que apunta que el 30 % de les llars de famílies en situació irregular s’han quedat sense cap ingrés, un percentatge molt superior al de les llars de persones amb nacionalitat espanyola (6 %). Segons l’entitat, el 88,5 % de les famílies en què ningú no té papers viuen en condicions de pobresa extrema.
L’enquesta conclou també que el 70 % de les persones migrants que abans de la crisi sanitària tenien feina en l’economia submergida, l’han perdut. De fet, només entre els mesos de març i abril, el volum de persones del col·lectiu que buscaven feina va incrementar-se en un 26,4 %. Pel director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, les dades demostren que es tracta d’un “col·lectiu d’elevada vulnerabilitat i que la seva situació s’ha vist agreujada per la covid-19“.
Impacte en els infants i paràlisi administrativa
Segons l’informe de Càritas, la declaració de l’estat d’alarma també va tenir un impacte directe en els fills d’aquestes famílies, ja que el tancament de les escoles va obligar-los a quedar-se a casa. L’entitat remarca en molts casos no tenien els mitjans tècnics necessaris per seguir l’educació telemàtica. A més, el fet que s’haguessin de quedar a casa, va fer que algunes famílies haguessin de renunciar a la feina per poder-ne tenir cura.
Una altra de les conseqüències directes de la declaració del primer estat d’alarma va ser la paralització de l’Administració. Càritas denuncia que van quedar enlaire cites que, en alguns casos, “havien costat molts mesos d’aconseguir” i que fins i tot es van perdre ofertes de feina per no poder formalitzar els tràmits administratius.
“Frontera invisible” per accedir a drets bàsics
Més enllà de la crisi sanitària, Busquets afirma que “la situació administrativa irregular condiciona les oportunitats de la persona i la ubica a viure als marges del sistema”, rellogant habitacions o vivint en habitatges que no reuneixen les condicions i treballant sense contracte, entre d’altres.
Càritas denuncia una “frontera invisible” que impedeix a les persones en situació irregular accedir a drets bàsics, encara que siguin drets reconeguts per llei. La cap d’anàlisi social i incidència de Càritas, Míriam Feu, critica que “quan arriben han de superar una cursa d’obstacles llarga i desgastant” per poder fer tràmits als quals, amb la llei a la mà, tenen dret, com accedir als serveis socials, obrir un compte bancari, empadronar-se o trobar habitatge.
Càritas atribueix la situació, d’una banda, a la llei d’estrangeria, que consideren que “encotilla i obliga les persones a viure en la precarietat”. Però alhora denuncien que, en alguns casos, les dificultats les posen els ajuntaments a l’hora de fer el padró, o bé privats com propietaris de pisos o entitats bancàries. “El que sembla un dret adquirit, per les persones en situació irregular acaba convertint-se en un dret que en molts casos es vulnera“, lamenta Feu. Des de Càritas, a més, lamenten que en molts casos els afectats no reclamen per por.
Tot plegat, fa que moltes d’aquestes persones es trobin en situació d’exclusió social. De fet, segons dades del darrer informe Foessa, del 2019, el percentatge de persones en situació irregular de fora de la Unió Europea que es troben en situació d’exclusió social multiplica per tres el de les persones amb nacionalitat espanyola, amb un 51 % i un 18 %, respectivament. Càritas remarca, a més, que la taxa d’atur es duplica en el col·lectiu estranger extracomunitari i que la de pobresa relativa és quatre vegades més alta que entre els qui tenen nacionalitat espanyola.
