Barcelona és una de les prop de 10.000 ciutats de 172 països que han fet l’apagada simbòlica aquest any. A més dels edificis ja esmentats, també s’han apagat els llums del Castell de Montjuïc, el Palau Nacional, la roda del Parc d’Atraccions del Tibidabo, el turó de les Tres Creus (Parc Güell), el monument a Colom i el de Mossèn Cinto Verdaguer. S’han quedat a les fosques els Pavellons Güell de Pedralbes i també preveia fer-ho el Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, tot i que en aquest cas els tècnics no han pogut apagar les llums de la façana.
Torre Agbar apagada.
S’han apagat les esglésies de la Mercè, del Pi, d’Abraham, la basílica de Santa Maria, el campanar de Sant Vicenç, la muralla medieval del carrer del Sots-Tinent Navarro, la plaça de Ramon Berenguer el Gran i el Palau de la Virreina, així com les façanes de les seus de tots els districtes, el rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia, l’escultura de David i Goliat, la torre de la Llum, Can Fabra, el Centre Moral i Cultural del Poblenou i la Formiga Martinenca.
Però no només es tracta d’edificis: L’hora del planeta també s’adreça a tots els ciutadans que vulguin col·laborar apagant durant un hora els llums de casa. Tot plegat, un acte per reivindicar l’estalvi energètic que caldria per frenar el canvi climàtic, una de les preocupacions ineludibles actualment a les agendes polítiques internacionals. Aquest any, L’hora del planeta reclama mesures per “canviar el canvi climàtic”, quan queden pocs mesos perquè s’arribi a l’esperat acord climàtic global a la Cimera del Clima de París de finals d’any.
