Al més pur estil holandès, la Paula i l'Olívia arriben a l'escola un dissabte. Van començar sent 10 nens i ara ja sumen 55 alumnes, tots ells fills de pare o mare holandesos o flamencs que viuen a la ciutat. Aquesta és una de les sis classes que s'han creat. Tenen set i vuit anys i expliquen com els ha anat la setmana, abans que la mestra els llegeixi un conte. Mentrestant, a la classe del costat, avui toca fonètica. MARTIN HUISMAN ESPADA "Hi ha paraules que són una mica més difícils, perquè poden haver dues lletres que fan com una lletra, com la LL." PAULA OLDE WOLBERS VILA "Veig els amics que al cole no veig perquè anem a diferents classers i també a vegades a diferents coles." BRIGITTE VERKINDEREN "Cultivar una llengua que està en un territori on no es parla però que s'ha de defensar, com qualsevol idioma a Europa." BART OLDE WOLBERS "A casa ja parlo holandès amb les meves filles, però clar, no hi ha més gent aquí a Barcelona amb qui puguin practicar. D'aquesta manera amb un grup de nens i en classes realment s'adonen que és un idioma útil." El mateix propòsit s'han marcat en aquesta escola de cultura xinesa. La idea també va ser d'un grup de pares, un d'ells, el de la Luz. Van començar fa vint anys, sent-ne molt pocs, i actualment tenen tres centres amb 2.000 alumnes. S'han convertit en l'escola xinesa més gran d'Europa. JING JING MA CHEN "Por ahí surgió que nosotros queríamos que más gente, sobretodo la sociedad china en Catalunya, que sus descendientes puedan manterner al menos, que no sepa escribir no pasa nada, pero por lo menos que entiendan cuando los mayores le explican algo." KAI CHI JIA "Con mi hermano hablo catalán y con mi familia hablo chino y entonces mi nivel es muy bajo. Sabía escribir y leer pero lo básico. Las palabras que se complicaban un poco ya no me salía nada." L'escola no té ànim de lucre i els alumnes hi poden anar dissabte o diumenge, no només per aprendre xinès, sinó també música i dansa tradicional, cal·ligrafia i fins i tot kung-fu.
“Que no perdin el neerlandès”
Ja són més de 50 els infants que participen a les classes de neerlandès per a nens cada dissabte. Els fundadors d’aquesta escola de cap de setmana són tres pares que volien que els seus fills mantinguessin i poguessin practicar l’idioma més enllà de casa. La Brigitte Verkinderen és una d’elles, i explica que es tracta “de cultivar una llengua que està en un territori on no es parla però que s’ha defensar, com qualsevol idioma a Europa.” Per ella, l’escola també serveix “de teixit social per als nens mateix”, perquè són fills de parelles mixtes, “per nosaltres és molt bonic”.
La iniciativa ha tingut molta acceptació entre la comunitat d’holandesos i flamencs de la ciutat. Un altre dels pares que va impulsar l’escola neerlandesa és el Bart Olde Wolbers. “Ara els nostres fills veuen que el neerlandès és útil també aquí a Barcelona”. Sobretot, afegeix el Bart, “es nota molt que els nens utilitzen l’idioma molt més i estan més motivats per parlar-lo amb els seus pares.”
Fa tres anys, quan van començar les classes, eren 10 nens, però ara omplen el vestíbul de l’escola IPSI cada dissabte al matí per pujar cap a les aules. Els nens tenen entre quatre i 12 anys, i estan dividits en sis grups. El més nombrós és el de sis i set anys, en què hi ha 20 alumnes. Amb aquesta bona acollida, ara ja es preparen per al casal d’estiu.
Pares de Barcelona funden l’escola de xinès més gran d’Europa
La unió de pares i mares holandesos i flamencs que volen que els seus fills coneguin la seva llengua i cultura, també va funcionar quan el 1995 un grup de xinesos, preocupats perquè els seus fills no dominaven la seva llengua d’origen van decidir començar a donar-los classes.
La Luz Ma és la filla d’un dels fundadors de l’escola, i recorda que als inicis eren vuit alumnes a classe. Ara l’Escola Kongzi té 2.000 alumnes de tres a 16 anys i s’ha convertit en l’escola de xinès més gran d’Europa. Fa cinc mesos que van obrir el primer centre propietat de la Fundació Educativa Xinesa, al barri de la Llacuna del Poblenou, en què s’ensenya la cultura i la llengua xineses sense ànim de lucre. Els altres dos espais on imparteix classes són aules de centres educatius que lloguen per utilitzar els dissabtes.
Difusió de la cultura sense ànim de lucre
“Tots tenim feina de dilluns a divendres, i el cap de setmana col·laborem amb la fundació” assegura la Luz, que s’encarrega de les relacions internacionals de la Fundació. Aquí “ningú no ve amb la idea de fer diners, sinó de conservar la cultura.” Tot i que inicialment només s’impartia xinès, entre pares i professors van decidir ampliar-ho a altres disciplines, com música i dansa tradicional, cal·ligrafia i fins i tot kung-fu. I tot plegat es paga amb preus simbòlics, gràcies a donacions de particulars i subvencions del govern de la Xina.
“Com a mínim, el xinès l’han d’entendre”
“Per a algú tradicional com el meu pare és molt dur veure que les generacions de la comunitat xinesa nascudes a Catalunya no parlen bé el xinès”, diu la Luz. “No passa res perquè no sàpiguen escriure, però com a mínim ha d’entendre el que li diuen els més grans”.
