La història del Cafè Zurich es comença a gestar l’any 1862, quan al número 1 de la plaça de Catalunya es va inaugurar una cantina que donava servei a l’antiga estació de trens del centre de la ciutat. Després, va passar a ser una reputada xocolateria que ja es deia Zurich perquè el seu propietari va treballar a Suïssa una temporada.
Una nissaga de cinc generacions
El creador del bar Zurich, tal com el coneixem actualment, va ser Andreu Valldeperas i Jorba, natural d’Olesa de Montserrat, que l’any 1920 va decidir adquirir la xocolateria. Amb el pas dels anys, el Zurich es va acabar convertint, en part gràcies a la seva ubicació al cor de la ciutat, en un mirador privilegiat de la història.
Avui dia, Andreu Valldeperas i Jordà, besnet del primer propietari, ha deixat pas a la seva filla María després de passar quatre Andreus al capdavant del negoci, com manava la tradició.
Episodis de la història de Barcelona
El Cafè Zurich no només ha evolucionat al ritme de l’estació de trens i el seu posterior soterrament, també ha participat en diferents episodis de la història de la ciutat.
Cal destacar-ne un, l’any 1935, quan un autogir, un helicòpter primigeni va haver de fer un aterratge d’emergència a la plaça de Catalunya, els clients del Zurich van ser espectadors privilegiats d’aquesta instantània.
Segons explica Valldeperas, durant la Guerra Civil les forces republicanes es van atrinxerar al Zurich i des d’allà disparaven als franquistes que es trobaven a l’edifici de la Telefònica, a l’inici del Portal de l’Àngel.
Un altre capítol curiós ens porta al Zurich més contemporani. Segons el seu propietari, el cafè també havia servit de llar d’infants però especialitzada per a gent gran. Valldeperas, explica que molta gent deixava els avis a primera hora del matí a la terrassa del Zurich i els passaven a buscar a la tarda. El cafè es convertia llavors en una espècie de casal improvisat on la tertúlia animada i les partides de dòmino eren les protagonistes.
Un altre capítol de la història de Barcelona viscut en primera línia va ser l’assalt al Banc Central situat just davant del cafè. Segons Andreu Valldeperas el cop es va planejar a la terrassa del Zurich i després els guàrdies civils van utilitzar el local de quarter improvisat.
L’edifici del Triangle
Un dels capítols més complicats que el Zurich va haver de viure va ser quan es va erigir l’edifici del Triangle. L’antiga construcció de l’estació havia de donar pas a un modern edifici amb unes galeries comercials a dins. El Zurich es va haver d’enderrocar i tornar a aixecar-se per fer front al segle XXI en condicions.
El que ara es conserva com una veritable relíquia familiar és aquesta cafetera dels inicis del bar capaç de servir litres i litres d’aquesta infusió reconstituent.
