Sembla un concert... però en realitat és una missa, ANDRÉS PIVA, assistent "Lo que cambia un poco es el ambiente, como verás la música, la ambientación es más tipo concierto pero realmente se busca alabar el nombre de Jesucristo como en cualquer otra iglesia." EMMA BARGAS, voluntària "És molt important quan una persona és creient alabar i beneir el senyor, i aquí es fa això, podem venir, expressar i deixar-te anar i poder lloar el senyor de la manera que tu sents, que tu penses a través de la música." Es tracta de l'església evangèlica Hillsong, que va néixer fa 30 anys a Austràlia. En fa dos que existeix a Barcelona. Va començar amb sis persones que es reunien en una cafeteria, i avui ja té més de 200 voluntaris i prop 800 fidels que es troben cada cap de setmana al Teatre Principal. DAMARIS MICH I JUAN MEJÍAS, pastors de Hillsong "El pitjor el que ens sobrava era l'església i llavors anàvem a locals que no tenien res o no ho fèiem molt amb excel·lència però aquí hi volem donar la volta i posar Déu primer a les nostres vides i donar el millor per a la seva església. Sí, a vegades hem fet coses fins i tot a esglésies catòliques, hem fet nits de lloances amb música i ens agrada molt però creiem que una persona que mai no ha estat en una església, li costa molt d'entrar-hi." Segons els seus membres, es tracta d'una església moderna i per això és atractiva per als creients més joves. ROBERTO CANO, voluntari "El cristianismo se entiende como algo muy serio como algo muy formal, pero nosotros nos lo pasamos bien porque creemos que nuestro Dios es un Dios de fiesta, de alegría y de traer el mensaje de paz, de alegría y de esperanza a todo el mundo." Hillsong està present a diferents països d'Europa, Amèrica i Àfrica però a tot arreu, l'idioma és el mateix: la música.
Hillsong es defineix com una església evangèlica que beu, per tant, de la reforma protestant. Així doncs, els seus seguidors creuen en Jesucrist però l’església no depèn del Vaticà; els pastors es poden casar i les dones també poden predicar. Sense anar més lluny, els dos pastors de la comunitat barcelonina són un matrimoni, Juan Mejías i la seva dona.
Fonamentalment, Hillsong difereix en les formes respecte d’altres corrents del cristianisme. Mejías defensa que aposten per una església molt creativa i moderna amb una relació molt estreta amb l’art. En aquest sentit, argumenta que “Déu va ser molt creatiu a l’hora de crear el món, per tant l’església també ha de ser creativa”. Per això, la música té un paper clau en les celebracions d’aquesta comunitat. El pastor de Barcelona explica que una missa catòlica també dedica cançons a Déu, però a Hillsong ho fan a ritme de rock.
Hillsong manté dues tradicions del cristianisme, el bateig i l’eucaristia, sempre passades pel seu sedàs trencador. D’una banda, no veuen el bateig com l’entrada a la comunitat -ja que s’hi pot entrar anant a qualsevol sessió-, sinó com una manera d’expressar la fe en Jesús. Per això, consideren que és una cerimònia que s’ha de fer d’adult. D’altra banda, l’eucaristia la fan amb pa de motlle.
Una sessió de Hillsong al Teatre Principal dura aproximadament una hora i mitja. L’ofici comença amb 20 minuts de música en què es lloa Déu. Després es dediquen oracions a petició dels seguidors, que poden demanar-ho per escrit. Com en tot acte cristià, es dedica una estona a un fragment de la Bíblia i, finalment, es dediquen uns minuts a refermar la fe en Jesús. La sessió acaba amb una cançó més.
Els pastors, líders de la comunitat
Els pastors de Hillsong s’encarreguen de la direcció espiritual de la comunitat. A més, els dóna suport un equip pastoral que atén d’una manera més directa els seguidors. Els líders de l’església també s’han d’ocupar de tasques més pràctiques, com organitzar reunions. També són els qui prediquen durant les sessions, tot i que a l’hora d’interpretar cançons durant les sessions de diumenge, pugen a l’escenari diverses persones. Juan Mejías, pastor de Hillsong Barcelona, considera que l’únic requisit per ser pastor és estar format per poder connectar amb la gent i poder atendre-la en situacions difícils.
Barcelona, entre les 12 ciutats on ha arribat Hillsong
L’església Hillsong es va fundar el 1986 a Sidney, Austràlia. Ara fa 10 anys, aquesta confesió es va començar a estendre pel món. Actualment, està present a 12 ciutats, com Londres (el Regne Unit), Nova York (els EUA), Moscou (Rússia) o Pretòria (Sud-àfrica). Juan Mejías explica que Hillsong busca ubicar-se en ciutats estratègiques, on hi hagi molta creativitat i molta gent.
Després d’estudiar Teologia a Austràlia, Juan Mejías i la seva dona van importar Hillsong a Barcelona el 2011. El pastor explica que “volíem fer una església diferent, més orientada als joves”. Recorda que van començar a reunir-se en una cafeteria cada dijous i parlaven sobre la Bíblia. Encara no es consideraven església sinó un grup de connexió. Quan la comunitat va créixer i va superar la trentena de persones, van passar a reunir-se en cases. Fa dos anys, es van regularitzar les sessions dels diumenges, llogant una sala. Mejías relata que els primers oficis consistien a connectar per videoconferència amb la sessió que feia la comunitat Hillsong de Londres i Mejías s’encarregava de traduir-ho. Quan van arribar als 250 seguidors, es van traslladar al Tradicionàrius.
Des de la darrera Setmana Santa es troben cada diumenge al Teatre Principal en dues sessions, una al matí i una a la tarda, que apleguen unes 800 persones. Durant la setmana, la comunitat es continua reunint en grups reduïts, d’una dotzena de persones, en què es teixeix una relació més pròxima: van al cinema, llegeixen la bíblia i fan obres socials.
