Passeig llarg, enjardinat i elevat construït sobre estructures ferroviàries obsoletes. Són els “high line”, i no hi ha capital que no busqui tenir la seva línia elevada amb vistes privilegiades de la ciutat. Barcelona també va voler jugar a la lliga estrenada per Nova York, Chicago o París, i des del 2016 a Sants es pot recórrer un passeig de 665 metres lineals de jardí que cobreix les vies des de l’entrada a la ciutat fins a la placeta de Ramon Torres Casanova.
La “coulée verte”, a París (1993)
Malgrat que es pugui pensar que el primer “high line” va ser el de Nova York, el passadís verd de París data de molt abans, ja que es va inaugurar el 1993. És obra dels arquitectes Jaques Vergely i Philippe Mathieux i si no heu visitat la capital francesa potser recordeu haver vist la “coulée verte” o via verda a la pel·lícula ‘Before sunset’, amb Ethan Hawk i Julie Delpy, perquè n’és una de les localitzacions. Té 4,7 quilòmetres de llarg i està subdividida en diferents seccions des de la plaça de la Bastilla fins als afores de la capital.
“High line” de Nova York (2009)
El parc elevat de Nova York sobre les vies es va inaugurar el 2009. La “high line” de Nova York va voler recuperar per a ús públic una infraestructura ferroviària de 2,4 quilòmetres de longitud que discorre per tres barris de la zona sud-oest de l’illa de Manhattan. Traspassa 22 illes de cases, dos edificis i passa per sobre de 13 més. Un projecte signat pel grup d’arquitectes James Corner Field Operations, Diller Scofidio i Renfro.
The 606 Chicago (2015)
Chicago va estrenar la seva línia de parc elevat The 606 l’any 2015. Té una longitud de 4,2 quilòmetres entre Ashland Avenue i Ridgeway Street. Té 12 punts d’accés i el doble de recorregut que el de Manhattan. Recorre el trajecte de la Bloomingdale Line que es va aturar el 1990. Des d’aleshores es va buscar la manera de reutilitzar aquest espai per cobrir les necessitats d’àrees verdes a la ciutat de Chicago. L’equip que va dissenyar el projecte va ser un grup multidisciplinari format per Collins Engineers, Frances Whitehead i l’equip de paisatgistes Michael van Valkenburgh Associates.
La rambla sobre les vies de Sants (2016)
Barcelona també té el seu passeig verd elevat. Es va inaugurar el 20 d’agost del 2016. Els jardins, obra d’Ana Molino i Sergi Godia, se situen sobre una plataforma elevada sobre les vies del tren i metro i tenen una longitud de 760 metres lineals i 30 metres d’ample. Els jardins estan situats a una altura d’entre sis i 14 metres sobre el nivell del carrer. Pel que fa a la vegetació, es van triar preferentment espècies autòctones. Uns plafons expliquen les diferents espècies de plantes que hi ha, sobretot al jardí didàctic ubicat al final del passeig, a la frontera amb l’Hospitalet, on es mostra una selecció de plantes pròpies del Pla de Barcelona a mitjans del segle XVIII, avui desaparegudes per a la urbanització de la ciutat.
Des que es va inaugurar l’estructura ha estat motiu de polèmica veïnal perquè en alguns trams hi ha poca distància entre el calaix de les vies i els habitatges. De fet, hi ha una sentència del TSJC que dona la raó a una família que va denunciar que havia perdut intimitat a casa seva arran de la construcció del calaix elevat del passeig. Les obres de millora tindran una inversió de 390.000 euros i serviran per traslladar les zones d’estada de la rambla i per millorar-hi els espais enjardinats.
Camden Highline, a Londres
La llista de ciutats que també volen tenir el seu jardí panoràmic elevat no s’atura. Una de les últimes a afegir-se a la cursa ha estat Londres. De fet hi ha una iniciativa impulsada per la Camden Town Unlimited (CUT) per construir una ruta d’1,2 quilòmetres entre els jardins de Camden, a l’oest, fins a York Way, a l’est. El projecte proposa un espai elevat de vuit metres sobre el nivell de carrer que donaria àrees verdes, segons els càlculs dels promotors, a 20.000 ciutadans. De moment, però, només és tracta d’un projecte que per fer-se realitat ha convocat una campanya de recollida de fons i signatures.
