Retiren les últimes tanques abans que els veïns més curiosos accedeixen a la nova rambla del barri. Han observat atents tots els detalls i han retratat el moment que feia tant que esperaven. "Después de tantas obras, polvo, ruido... ahora al menos salimos al balcón y hay esto que es muy bonito" És la primera rambla aèria de Barcelona. En total, 760 metres d'espai verd amb un jardí didàctic, bancs, jocs per als més petits i zones perquè els més grans facin exercici (respira: mira això és per fer bicicleta!). La rambla uneix Santa Eulàlia amb Sants i acaba amb la divisió que hi havia fins ara. A més hi ha rampes i cinc ascensors per poder-hi accedir. "Nosaltres volíem viure a Santa Eulàlia, però no ens vam decidir perquè el barri quedava tallat, però ara que han fet això ens ho plantejarem." I després de passejar-hi una estona... "Muy bonita, solo hay una palabra: muy bonita." "Ha quedado precioso." "Ha quedat molt, molt bé." "Vindré cada dia. Hem guanyat molt i tenim el millor barri de Barcelona, perquè jo sóc de Sants." Per fer més agradable la passejada també s'hi instal·laran dos bars, encara pendents d'adjudicar-se, un a l'entrada principal i l'altre aquí, al tram final. Aquest últim compartirà espai amb una petita biblioteca. També s'ha instal·lat aquesta pèrgola amb plaques fotovoltaiques que produirà un 30 % de l'energia elèctrica de la rambla. A més, fa ombra, tot i que per a alguns no és suficient. "Falten algunes ombres, perquè sembla un parc només per a l'hivern." "Aviam si dura." Hi ha altres aspectes de la reforma que no satisfan a tothom, aquests veïns, per exemple, estan massa a prop de la rambla i diuen que no tenen intimitat. Mentre es busqui solució a aquests problemes, la resta de veïns esperen poder gaudir del nou espai. JANET SANZ, tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat "Estem molt contents de poder formar part de la història, com a govern municipal, d'aquesta rambla. I esperem que els veïns i veïnes se'l facin seu el més aviat possible perquè, si això ha estat possible, és gràcies a la seva implicació, a la seva tenacitat." LAURA PÉREZ, regidora de Sants-Montjuïc "Volem treballar per fer possible, per trobar una solució consensuada i dialogada, per trobar la manera d'obrir a la mobilitat, oferir una solució de mobilitat, que sigui compatible amb el manteniment de l'edifici de Can Vies". Tot comença el 2003 amb l'inici de les obres per adaptar l'estació de Sants per l'arribada de l'AVE. És el detonant per accentuar una reivindicació que ja venia de lluny. Els veïns demanen que s'aprofiti l'ocasió per soterrar les vies i posar fi a això: A banda de les molèsties acústiques, les vies divideixen el barri en dos. Els veïns en demanen el soterrament, però es veuen obligats a renunciar-hi. JOSEP MARIA DOMINGO president del Centre Social de Sants "Vam comprendre que no hi havia res a fer. I de seguida ens vam afegir a aquesta comissió de seguiment, al menys per donar la nostra opinió i influir el màxim possible perquè els arquitectes no anèssin pel seu compte i poguèssim nosaltres influir en aquesta construcció, en aquesta obra faraònica." La solució de l'Ajuntament és un gran calaix per cobrir les vies. No elimina la cicatriu de Sants, però al menys atura el soroll. El projecte passa per les mans de quatre alcaldes: Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Els veïns han participat activament en el llarg procés i han estat clau en la presa de decisions. Fa dos anys en va culminar la primera fase: es van dignificar els passos subterranis i es va urbanitzar el carrer d'Antoni Capmany, a la banda muntanya de les vies. Avui s'inaugura la segona fase, la passarel·la superior. Però lluny de ser el final, s'obre una tercera fase conflictiva: l'urbanització de la banda mar del Calaix. No només implica prop d'un centenar d'expropiacions, entre habitatges, establiments i tallers, sinó que torna a posar Can Vies sobre la taula. El projecte inicial en preveia la demolició, fet que divideix els veïns. Algunes associacions pensen que cal conservar l'edifici, mentre que d'altres volen que es respecti la idea inicial. ALFREDO MARTÍNEZ president de l'Associació de Veïns de Badal, Brasil, La Bordeta "Que es compleixi el pla previst, enderrocar Can Vies. És un pla que agafa els tres edificis que hi ha al costat també, és més complicat del que sembla. Amb el terreny que sobrei es podria fer un centre cívic o cultural." Fins i tot hi ha divergències dins del govern municipal: l'equip d'Ada Colau vol mantenir-lo, mentre que el seu soci de govern, el PSC, és partidari d'enderrocar-lo.

Coincidint amb l’inici de la festa major, els veïns de Sants, Badal i la Bordeta han estrenat l’espai enjardinat de 760 metres de llarg que cobreix el “calaix” contenidor de les vies de tren i metro des de la plaça de Sants fins a la Riera Blanca. Les obres d’enjardinament han durat 23 mesos i han costat 22,2 milions d’euros. Tot i que la reivindicació històrica dels veïns era soterrar les vies, ara es mostren força satisfets de com ha quedat urbanitzat tot l’entorn, on encara hi ha obres pendents d’un bon grapat d’expropiacions.

Mitjançant un procés participatiu, els veïns han decidit que aquests jardins duguin el nom de Rambla de Sants i avui des de primera hora han pogut comprovar que l’espai que cobreix les vies des de l’entrada a la ciutat fins a la placeta de Ramon Torres Casanova (davant de la plaça de Sants) és realment una rambla elevada. En aquest entorn s’han plantat 162 arbres, sobretot tipuanes, sòfores i sapindes de la Xina, a més de 665 metres linials de plantes trepadores i unes 85.000 plantes entapissades i arbustos, que cobreixen els talussos interiors dels jardins. Uns plafons expliquen les diferents espècies de plantes que hi ha, sobretot al jardí didàctic ubicat al final del passeig, tocant ja a l’Hospitalet, on es mostra una selecció de plantes pròpies del Pla de Barcelona a mitjan segle XVIII, avui desaparegudes per la urbanització de la ciutat.

Tanmateix, els primers veïns que han passejat per la nova rambla de Sants hi troben a faltar més arbres que hi facin ombra en aquests dies d’estiu. No era possible plantar-ne gaires ni molt grans sobre les vies del tren, així que el que sí que hi ha instal·lades són unes estructures amb plaques fotovoltaiques que, a més de produir electricitat, fan ombra i també llum a la nit sobre les àrees de descans, jocs infantils o gimnàstica per a la gent gran.

Un altre aspecte de la nova rambla que no ha deixat ningú indiferent és el contrast de colors que s’han aplicat a diverses zones del passeig, des del groc fins al turquesa passant per diversos blaus, verds i marrons. Hi ha qui els troba massa llampants, però també veïns als que els encanta. En tot cas, el que més preocupa a uns i altres és el manteniment de tot l’espai, que permeti que es mantingui net i al marge d’actes vandàlics, però també en bon estat pel que fa, sobretot, al funcionament dels ascensors i escales mecàniques.

Els veïns més descontents són els que viuen més a prop dels jardins. Els que tenen la rambla a tot just quatre metres del seu balcó es queixen que tapar les vies en lloc de soterrar-les ha deixat casa seva totalment a la vista de tothom. Els preocupa, sobretot, la seguretat i que, per garantir-la, molt probablement es veuran obligats a posar-hi reixes. Encara estan pitjor els veïns de sota, que el que tenen just davant dels nassos no és el jardí sinó el mur de formigó que el suporta.

Una obra de llarg recorregut

Tot va començar el 2003 amb l’inici de les obres per adaptar l’estació de Sants a l’arribada de l’AVE. Aquestes obres van ser el detonant per accentuar una reivindicació que llavors ja venia de lluny: soterrar les vies per evitar el soroll que produïa el pas dels trens i connectar les dues parts del barri. Els veïns trobaven que les obres de l’AVE eren l’ocasió perfecta per soterrar totes les vies.

Però les administracions ho descartaven per l’elevat cost i la dificultat de l’obra, així que van projectar el gran “calaix”. No elimina del tot la cicatriu de les vies sobre la trama urbana, però almenys atura el soroll dels trens. Tot i que no els convencia, les entitats veïnals van sumar-s’hi per tenir veu i vot en el procés i no quedar-ne exclosos. “Vam comprendre que no hi havia res a fer i volíem donar la nostra opinió i influir el màxim perquè els arquitectes no anessin pel seu compte”, explica el president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo.


[Foto: Isabel PM]

Al llarg de tot aquest temps, el projecte ha passat per les mans de quatre alcaldes: Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Els veïns han participat activament en el llarg procés i han estat clau en la presa de decisions. Fa dos anys en va culminar la primera fase: es van dignificar els passos sota les vies de les rieres de Tena, Badal i Blanca, i s’hi van col·locar dos ascensors. També es va urbanitzar el carrer d’Antoni Capmany, a la banda muntanya de les vies, amb un talús pel qual una escala rampa puja fins dalt del calaix.

Ara, amb la segona fase que s’inaugura avui, s’ha fet una altra rampa com aquesta al carrer de Burgos i s’han instal·lat tres ascensors més, quatre escales mecàniques i diverses rampes per pujar a la rambla des de les dues bandes del barri. En total, s’han urbanitzat 31.300 metres quadrats, una tercera part dels quals és superfície enjardinada.

Però lluny de ser el final, ara s’obre una tercera fase conflictiva: completar la urbanització de la banda mar del Calaix. No només implica prop d’un centenar d’expropiacions, entre habitatges, establiments i tallers, sinó que torna a posar Can Vies sobre la taula. El projecte inicial en preveia la demolició, però tant les associacions com el govern municipal actual estan dividits: l’equip d’Ada Colau vol mantenir aquest edifici, mentre que el seu soci de govern, el PSC, és partidari d’enderrocar-lo.