(ACN) L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el document ‘Recomanacions per l’abordatge de les violències sexuals cap a la infància i l’adolescència als casals infantils, ludoteques i centres oberts municipals’. La guia estipula una sèrie d’indicadors de sospita i proposa pautes bàsiques d’actuació. Els casals, les ludoteques i els centres oberts són espais privilegiats per detectar aquest tipus de situacions, es produeixin en el mateix recurs municipal o fora.
Què pot fer sospitar?
El consistori ha treballat en el darrer any en aquestes recomanacions adreçades als professionals. Per exemple, s’hi estipulen una sèrie d’indicadors de sospita com el relat de l’infant o mare o una altra persona adulta, conductes sexualitzades i coneixements sexuals no adequats per a l’edat, detecció de situacions en el joc simbòlic, dibuixos i identificació de canvis en la conducta respecte a un baix rendiment escolar o un malestar físic, entre d’altres.
Com actuar en cas de sospita de violència sexual?
Davant d’això, el document proposa pautes bàsiques d’atenció en situacions o possibles situacions de violències sexuals, que inclouen primer accions preventives, com el treball amb les criatures i joves, els trastorns del son (malsons) i pors o fòbies, el rebuig al contacte físic, la desconfiança envers les persones i conductes antisocials o la baixa autoestima. També s’ofereixen pautes generals per a qualsevol sospita o context de violències sexuals, com trobar un espai tranquil per poder parlar a soles amb l’infant/adolescent, generar un espai de confiança, mantenir una actitud empàtica, assegurar la confidencialitat, garantir l’entorn i el temps adequat per parlar, i una escolta activa sense interrupcions ni judicis.
Quins són els primers passos a fer?
Les recomanacions també aborden la gestió del primer acompanyament, que implica acollir (donar espai per parlar d’allò que ha passat), contenir (transmetre que es pot escoltar la persona i ajudar-la), enfortir (valorar la cerca d’ajuda com a un primer pas) i derivar (donar informació clara i facilitar la vinculació al servei de derivació). A banda, ofereixen recursos per demanar assessorament, com els contactes del Telèfon Infància Respon i els telèfons dels serveis SARA i el SARA Jove.
