L’anunci del futur enderroc d’una torreta històrica al barri de Vilapicina ha fet saltar de nou les alarmes entre els defensors del patrimoni del districte de Nou Barris. Des de fa uns dies un cartell d’una promotora anuncia la construcció d‘e nous ‘habitatges al número 22 del passatge de les Palmeres, on des dels anys 50 s’aixeca una casa singular d’una sola planta.
En assabentar-se’n, l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris va demanar a l’Ajuntament explicacions. La resposta que han rebut és que els propietaris tenen tot els permisos en regla. La finca està catalogada amb el nivell D (Bé d’Interès Documental) i, per tant, pot ser derruïda després de presentar i aprovar-se un estudi historicoarquitectònic.
Un element amb una doble catalogació
L’entitat, que ha tingut accés a l’informe, assenyala que el document presentat i acceptat pel consistori no inclou fotografies ni material gràfic de l’interior de la casa. També lamenta que siguin tantes les cases antigues del districte catalogades amb el nivell D, que no en garanteixen la supervivència. Temen, doncs, que la desaparició d’aquesta cantonada acabi tenint un efecte dominó.
De fet, aquest immoble té una doble catalogació: una primera com a element particular i una segona com a conjunt de cases del passatge de les Palmeres. L’Arxiu recorda que un cop s’enderroqui aquesta casa només quedarà una darrera casa, construïda als anys 20 i protegida també amb el nivell D.
Construïda fa gairebé 75 anys
La casa condemnada a l’enderroc es va construir a la dècada dels 50 com a una edificació de planta baixa i pis en un dels solar situat al passatge de les Palmeres, cantonada amb el carrer d’Espiell. L’arquitecte Josep Maria Rovira Abella va ser l’encarregat de redactar el projecte de construcció l’any 1948.
A mitjans dels anys 50 es va construir un magatzem annex a l’habitatge, que ocupava una part del pati i es va convertir en un petit terrat amb accés des del primer pis. Poc després es va produir una segona reforma per transformar en taller un dels habitatges del primer pis, amb un accés independent a través del jardí des del carrer d’Espiell. La darrera modificació es va fer l’any 61 per convertir una part de la planta baixa en habitatge amb cuina i bany. La resta es va mantenir per acollir locals comercials.
