El buit que neix entre comboi i andana és un autèntic malson per als passatgers que van en cadira de rodes. Els suposa un problema tot i haver-hi passarel·la adaptada per entrar al vagó: les rodes més petites d’alguns models de cadira s’hi escolen i l’usuari o s’hi queda encallat o acaba a terra.
Rosa Maria Bonastre fa set anys que es mou en cadira de rodes i explica que s’hi ha trobat en més d’una ocasió. Les rodes “queden totalment travessades i no hi ha manera de tirar endavant o enrere“, explica. Ara té un giny elèctric amb una roda de grans dimensions, però això no evita que tingui maldecaps. “M’ha caigut la roda del davant o la del darrere”, lamenta, perquè no arriba al botó d’obrir portes i s’hi ha d’aproximar de costat.
També temen en andanes estretes i concorregudes
TMB estudia reduir l’espai, però assegura que és necessari perquè els trens no topin mai amb l’andana. Ara bé, hi ha més complicacions: passatgers com la Rosa també temen per la seva seguretat en andanes estretes i molt concorregudes. De fet, la Fundació ECOM, que vetlla pels drets de les persones amb discapacitat física, té constància de més d’un que ha caigut a la via.
Segons Montserrat Garcia, membre de la fundació, que el metro estigui tant ple “genera un risc d’accidentalitat molt gran” per a aquests passatgers. “Amb un petit moviment o amb un cop d’algú pot acabar caient a les vies”, afirma. ECOM reclama portes automàtiques —com les que hi ha a l’L10, per exemple— a tota la xarxa, una qüestió amb què TMB treballa al mateix temps que insisteix que l’accidentalitat al metro per a tot tipus de passatgers és molt baixa.
