(ACN) La fiscalia ha negat que l’imam Abdelbaki es-Satty estigui viu, tal com apunten algunes parts, i ha defensat que la investigació i les proves aportades durant la vista oral han acreditat que va morir al xalet d’Alcanar. És una de les conclusions que ha exposat aquest dilluns la fiscal Ana Noé en el judici del 17-A a l’Audiència Nacional, en el torn dels informes finals. El ministeri públic també ha remarcat que l’imam era “el líder de la cèl·lula” i “va transmetre l’ideari terrible d’Estat Islàmic als joves de Ripoll”.
Noé ha assegurat que les restes trobades al lloc de l’explosió de la nit del 16 d’agost del 2017 corresponen a Youssef Aalla i Abdelbaki es-Satty. Es tracta de restes “incompatibles amb la vida” i coincidents amb les mostres genètiques que es van extreure per corroborar-ne la identitat. La fiscal ha remarcat que un dels dos perfils genètics de les restes trobades a Alcanar coincideix amb el que s’extreu d’una túnica trobada al pis de l’imam i d’una llauna de Coca-Cola trobada a la seva furgoneta. També amb les mostres d’ADN extretes a la seva mare i a la seva filla al Marroc.
El ministeri públic també ha negat que Es-Satty hagués pogut fugir via l’aeroport del Prat i ha descartat que una familiar d’un dels autors de l’atemptat de Brussel·les, que va viatjar a Barcelona a l’agost, tingui relació amb els atemptats del 17 i 18 d’agost i una hipotètica fugida d’Es-Satty.
Dos anys de preparació dels atacs
La fiscalia ha afirmat que els atemptats “es van anar gestant des del 2015 amb l’arribada de l’imam a Ripoll i fins i tot molt abans, si tenim en compte el testimoni dels conversos”. Noé ha recordat que els dos joves a qui Es-Satty va tractar d’adoctrinar a Castelló van corroborar les intencions i influència de l’imam. Noé ha subratllat la “fixació d’Es-Satty amb la història d’al-Àndalus”.
A més, Ana Noé ha subratllat que el jutge d’instrucció ja va descartar que Mohamed Houli, Driss Oukabir “i molt menys” Saïd ben Iazza “tinguessin participació i coneixement dels fets posteriors que van tenir lloc el 17 i 18 d’agost”. En aquesta línia, el ministeri públic no acusa per assassinat i ho fa per integració en organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius així com conspiració per un delicte continuat d’estralls (pel que fa a Houli i Oukabir) i per col·laboració (a Ben Iazza).
La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu evident que Driss Oukabir formava part de la cèl·lula gihadista del 17-A i va col·laborar “logísticament” en la preparació dels atacs, tot i que després de l’explosió del xalet d’Alcanar es van haver de canviar els plans i ell ja no hi va participar. El ministeri públic demana entre vuit i 41 anys de presó per a les tres persones acusades.
