La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) ha presentat aquest divendres un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el tancament i les restriccions de l’oci nocturn decretat per la Generalitat a causa del coronavirus. L’escrit s’oposa a les mesures establertes pel Govern, relacionades amb l’horari de tancament de bars i restaurants i la suspensió “sine die” de les activitats a les discoteques i establiments amb reservats annexos i pistes de ball.
No és la primera vegada que FECASARM recorre a la justícia. A principis d’agost ja va presentar un recurs contra la resolució del TSJC que mantenia el tancament dels locals d’oci nocturn. En aquest cas, la justícia només els va donar la raó parcialment en deixar sense efecte les limitacions horàries en sales de joc i restaurants.
Ara, però, l’entitat demana la suspensió d’aquesta regulació “pels gravíssims danys i prejudicis” causats als establiments. A més, afirmen que hi ha més de 15.000 llocs de treball directes i 20.000 indirectes i que en poques setmanes “s’haurà acabat la temporada”.
“L’oci nocturn, el 6 % dels brots a Espanya”
En el recurs també expliquen que bars, discoteques i restaurants “només representen el 6 % dels brots notificats a Espanya” i que el fet de tancar els establiments o limitar-ne l’ús horari només fomentarà “la pràctica de l’oci nocturn il·legal”. També, reclamen que si la justícia no tomba la limitació horària de discoteques, en tot cas deixi fora de la prohibició “els espais a l’aire lliure”. En aquest sentit, diuen que no queda justificat que en espais a l’exterior hi pugui haver més risc de contagi.
Per altra banda, apunten que per justificar la normativa que limita els horaris es va esgrimir que a les discoteques hi ha una “elevada concentració de persones que no conviuen habitualment juntes” quan en realitat en aquell moment “tenien restringit l’aforament al 50 % i prohibit l’ús de la pista”. Per això afirmen que es va “tergiversar la realitat i presentar un escenari que no és el real” amb l’objectiu de “vendre” una situació irreal al tribunal.
