Durant l’1 d’octubre a cada punt de votació hi havia persones encarregades de la coordinació dels equips que organitzarien la jornada. En el cas de l’Escola el Sagrer, una d’aquestes persones era en Jordi Muñoz. “El meu paper l’1 d’octubre a l’Escola el Sagrer era com a persona responsable de la coordinació de l’equip que havia de fer possible el referèndum d’autodeterminació, possibilitar que la jornada es desenvolupés amb absolutes garanties, que hi hagués netedat en tot el procés i coordinar i regular tota la jornada”.
Va ser, per exemple, l’encarregat de llegir els resultats un cop fet el recompte per tota la gent que esperava al carrer, al davant de l’escola. “També es van aplaudir els ‘no’. Es valorava la participació que, de fet, és del que es tractava en el referèndum”.
Com a persona que coordinava l’equip de l’organització en Jordi Muñoz va haver de suportar més pressió que la resta. “Personalment hi va haver moments de fort neguit. Com, per exemple, quan van aparèixer algunes persones mirant les imatges de les càrregues policials amb tauletes. Els vam demanar que sortissin fora de l’espai de votació. Havíem d’estar preparats, però fins que no veiéssim arribar a la policia era millor no generar una alarma que ens feia més mal que bé”.
Passat un any, Muñoz ressalta com l’1 d’octubre “va permetre que moltes persones es poguessin sentir implicades segons les seves possibilitats”. I posa d’exemple gent que oferia les seves cases per dormir, fer-se una dutxa o portaven cafè i entrepans.
També vol tenir un record pels “represaliats” de l’1-O: “Hem de tenir molt present que els propers judicis són una causa general de tot un país, de tot un poble”.
