L’Escola Jaume I de Sants ha transformat el pati en un espai enjardinat. La reforma ha servit per canviar la major part de l’espai exterior del centre, que era de ciment, en zones naturalitzades que afavoreixen dinàmiques noves de joc infantil. L’obra l’ha finançada en un 85 % la mateixa escola, tot i que el centre ha rebut una subvenció de 20.000 euros a través del Pla Clima de l’Ajuntament.

La cirereta a un procés de reflexió de cinc anys

La comunitat educativa de l’escola va començar a treballar en la transformació del pati fa cinc anys. “Els mestres vam iniciar fa un temps un procés de reflexió al voltant del projecte educatiu del centre que inclou també què fem i quines propostes oferim als infants durant l’estona del pati. A més, l’alumnat també ens va transmetre que calia canviar algunes de les dinàmiques de l’estona d’esbarjo, i així ho hem fet”, explica el director de l’Escola Jaume I, Carles Casanoves.

El pati era una gran pista i si no jugaves a futbol no podies fer res
Carles Casanovas, director de l’Escola Jaume I

Inicialment, l’escola va decidir reconvertir el gimnàs en un “pati tranquil” durant l’estona d’esbarjo dels infants, però van veure clar que el que realment calia era reformar l’espai exterior del centre. L’escola va crear una comissió de treball a la qual es van afegir les famílies i el consell de representants dels alumnes i van dissenyar una primera proposta de reforma. Per arrodonir la transformació van demanar l’assessorament de la cooperativa d’arquitectes Lemur. El resultat del projecte ha estat una transformació biofílica, una renaturalització del pati que ha servit per transformar un gran espai de ciment en un gran jardí.

Un jardí que afavoreix una gran diversitat de jocs infantils

La primera fase de transformació del pati de l’Escola Jaume I va començar al desembre del 2021 i ha durat uns quatre mesos. El resultat és un jardí que ocupa més de la meitat del pati i inclou un gran sorral amb gronxadors, un espai de graons que funcionen com a àgora, una rampa de fusta que serveix per lliscar i altres elements de fusta que serveixen com a amagatalls i per realitzar equilibris.

La zona d‘hort s’ha integrat en el disseny de l’espai que es caracteritza per tenir unes grans dunes enjardinades on s’ha plantat vegetació arbustiva i s’hi ha instal·lat una caseta de vímet. “Abans tot era asfalt i ara podem passejar i estar més tranquils”. “Ara tenim una tarima, un tobogan i molts gronxadors. Tot això ens permet fer jocs diferents als que fèiem abans perquè per exemple tenim més amagatalls per jugar”, expliquen un parell d’alumnes de cinquè de l’escola.

M’agrada molt. Tenim elements nous i més amagatalls que ens permeten fer jocs diferents als que fèiem abans
Lola Narváez, alumna de l’Escola Jaume I

De fet, segons les mestres, “la naturalització del pati ja es nota en la manera de jugar dels infants que ràpidament han adoptat altres dinàmiques de joc i han creat sinergies noves“. En especial amb l’escola bressol amb què comparteixen interior d’illa i que, gràcies a la reforma, es beneficia i també utilitza durant estones concretes la nova zona enjardinada de l’escola de primària de Sants.

Una reforma autofinançada en un 85 %

La naturalització del pati de l’Escola Jaume I s’ha fet amb el vistiplau del Consorci d’Educació de Barcelona, però es tracta d’una obra finançada en un 85 % pel mateix centre. L’escola ha pogut tirar endavant el projecte gràcies als estalvis que havia fet durant anys a partir de les quotes de les famílies i de les quotes per a l’ús social de l’espai. A més, el centre s’ha beneficiat d’una subvenció de 20.000 euros en aquesta primera fase de l’obra, la més costosa, a través d’una subvenció del Pla Clima de l’Ajuntament.

L’Escola Jaume I no és la primera escola de la ciutat que decideix tirar endavant una naturalització del pati sense entrar al programa municipal Transformem el patis, una iniciativa que el curs 2022-23 té previst ampliar-se a 17 escoles de la ciutat més. L’Escola Jaume I és una escola activa de dues línies del barri de Sants que aquest curs 2021-22 té més de 500 alumnes.