Segons ESADE, un procés de desnonament pot conduir als afectats al col·lapse emocional. Apunten com a principal problema el fet de no buscar, o buscar tard, l’ajuda d’entitats especialitzades en aquesta temàtica.
Joan Ramis-Pujol, professor d’ESADE, creu que una persona que corre el perill de quedar-se sense casa és com una “bomba de rellotgeria”. L’estudi ha analitzat els sentiments i maneres d’actuar de vuit persones afectades per aquest procés i es conclou que “pateixen una situació d’estrès posttraumàtic” similar a la d’un afectat per accident de trànsit.
Els principals sentiments de les persones afectades són la por, la ràbia, el fàstic i el plor. En el moment de l’execució del desnonament es pot intensificar el sentiment de còlera i durant tot el procés, l’estudi descriu com “una muntanya russa emocional” l’estat dels afectats.
Un cop s’ha produït la pèrdua de l’habitatge, segons Ramis-Pujol, el que més preocupa els afectats és trobar un lloc de feina. L’estudi, realitzat amb el suport de Càritas, també apunta que la solució “no pot ser qualsevol feina, perquè un lloc de treball molt precari pot complicar encara més la situació”. Creuen que la dació en pagament amb lloguer social associat pot ser una “sortida digna” en casos extrems i no veuen la nova llei com una solució al problema.
D’altra banda, també es vol fer ressò de la lentitud de la justícia o de les diferents administracions que participen en un procés de desnonament i que perjudiquen les emocions dels afectats. Per contra, hi ha entitats, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o Càritas, que aporten una millora de les emocions dels desnonats.
