Molts abans de l'hora convinguda la marea blanca ha començat a inundar la Meridiana. A l'uniforme imprescindible, samarreta blanca i punter, s'hi han sumat les estelades i complements catalanistes de tot tipus, des de barretines fins a llaços o tirants. També hi ha qui ha preferit, directament, pintar-se els colors de la senyera. VÍCTOR CALDÚ "Des que era petit, l'11 de setembre sempre hem lluitat per la indepèndencia." "M'he fet aquí, he crescut aquí i sentim que aquesta és terra nostra." OSCAR PERTEGAZ "He vingut amb la meva senyora, que ja ens va acompanyar amb la Via Catalana, i avui també ha vingut tot i que té molt mal d'esquena." Alguns han vingut de molt lluny. MIKEL, basc "Hemos venido a apoyar vuestro proceso y os miramos desde lejos con envidia." ANDREAS PENDL, austríac "He vingut per aquest esdeveniment, perquè vull mostrar la meva solidaritat als catalans, i perquè jo també hi vull participar." Els primers que hi han arribat però han estat els voluntaris, que hi han dedicat tot el dia. ALDO ALONSO SÁNCHEZ "És el millor que té Catalunya, els voluntaris, que no cobrem res i som aquí ajudant per tirar el país endavant." La música i els gegants han amenitzat l'espera, que ha estat llarga. Una altra distracció, aquest DNI gegant amb què molts s'han volgut fotografiar. MARTA MARLÍ "De fet és el que desitgem, tenir el nostre DNI amb República de Catalunya." A falta de pluja, els paraigües han estat un aliat per protegir-se del sol i els punters també. N'hi ha que han portat fins i tot cadires. Precisament per a les persones grans o amb mobilitat reduïda s'ha habilitat aquest espai. ASSUMPCIÓ DRAPÉ "Magnífic és ideal, ho organitzen molt bé. Esperem que ens escoltin." Finalment ha arribat el gran moment que han esperat tota la tarda, quan el punter ha travessat la via i els assistens n'han alçat el seu.
La indumentària oficial en aquesta ocasió, la samarreta blanca, ha anat acompanyada de tota mena de complements catalanistes amb els colors de la senyera: barrets, mocadors, llaços, faixes i un llarg etcètera.
El Víctor Caldú, amb la barretina catalana, ha vingut des de Girona amb la família. “Des que era petit, l’11 de setembre sempre hem lluitat per la indepèndencia, i hem vingut per això, fent pinya.” L’Òscar Pertegaz ha vingut des d’un poble del Penedès, acompanyat per la seva dona, que és japonesa, i que “tot i el mal d’esquena no s’ha volgut perdre aquesta gran manifestació.”
Encara de més lluny han vingut el Mikel i un amic seu. Són del País Basc i han passat la nit al cotxe. Ens explica que volen donar suport als catalans però que també ens miren amb una “certa enveja”. L’Andreas Penl és austríac i també han vingut especialment per mostrar la seva solidaritat amb les aspiracions sobiranistes del poble català.
Els primers ha arribar al tram assignat han estat els voluntaris. De fet, n’hi ha que hi han passat tot el dia. Ells han estat els encarregats de treballar per garantir el bon desenvolupament de la Via Lliure i han repartit milers de punters. Com ens ha explicat un d’ells, l’Aldo Alonso, hi ha força participants que no l’han portat o bé que se’ls ha fet malbé en el trajecte. En només una hora, ell n’ha repartit un miler. “Els voluntaris són el millor que té Catalunya” ens ha dit, “som aquí sense cobrar per tirar endavant aquest país”.
La música de grallers, el ball dels gegants i els castellers han amenitzat les fins a tres hores que els assistents s’han passat al tram assignat. Una altra de les distraccions han estat uns DNI gegants amb què molts s’han volgut fer una fotografia. La Marta Marlí, que era una de les persones que els portaven, ens ha explicat que han estat ideats per dos lleidatans i que s’han passejat per tota la via. “De fet és el que desitgem, tenir el nostre amb República de Catalunya”.
Una imatge que s’ha repetit és la de moltes persones grans que diuen que ja tenen experiència dels anterior anys, i que s’han endut cadires o tamborets per fer més suportable l’espera.
Alguns, però, han aprofitat les cadires de fusta d’un espai reservat especialment per a persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d’un tancat que fa l’assemblea territorial de l’ANC a la Sagrada Família. Aquesta iniciativa permet que persones com l’Assumpció Drapé i les seves amigues puguin participar de la jornada. “Això es una meravella, jo porto una crossa, tinc 81 anys i, si no, no hauria pogut venir. Estic molt contenta”.
