"Tenemos dos camas aquí y ya está, nada más. Mi trabajo aquí es levantarme y buscar chatarras." És l'habitació que en Ngor comparteix amb el seu cosí en aquesta fàbrica abandonada del carrer Puigcerdà. Fa tres mesos que s'hi va instal·lar. Confessa que no s'esperava trobar-se amb aquesta situació. NGOR NDIAYE: "Aquí hay demasiada gente. Gente durmiendo en cada rincón. Nunca había vivido en estas condiciones. Yo vivo así ahora mismo por la crisis. Yo trabajaba antes." El del carrer Puigcerdà és l'assentament més gran de Barcelona, en què es calcula que hi podrien malviure unes 300 persones. A l'octubre l'Ajuntament va presentar el Pla d'Assentaments Irregulars, que vol donar solució a aquesta problemàtica. Segons el consistori, des de llavors, s'ha ofert allotjament temporal a 18 persones que es trobaven en situació de vulnerabilitat extrema. Des de la Xarxa de Suport dels Assentaments, una entitat que va néixer per ajudar les persones que viuen en aquests espais, veuen bones intencions en el pla de l'Ajuntament però el consideren insuficient. Per això aposten per solucions d'integració social alternatives com, per exemple, la possibilitat de crear cooperatives de ferrovellers. ANDRÉS GARCÍA, membre de la Xarxa de Suport dels Assentaments: "Aquesta cooperativa podria donar llocs de feina a molta gent. Una feina en què s'està fent un reciclatge, una recollida selectiva molt important dels residus que té la ciutat." De fet, l'Ajuntament està estudiant aquesta possibilitat i no descarta que les cooperatives puguin convertir-se en una realitat.

Un any i mig després de formar-se l’assentament irregular més gran de la ciutat, el del carrer de Puigcerdà, al barri del Besòs, els seus habitants continuen reclamant solucions. Hi malviuen en molt males condicions. L’Ajuntament assegura que, en el marc del Pla d’assentaments irregulars, ja ha donat resposta a 18 persones en situació de vulnerabilitat extrema.

Segons el pla aprovat el mes d’octubre, el consistori ha donat allotjament temporal en habitatges compartits a un total de 18 persones que vivien en assentaments al districte de Sant Martí en condicions de vulnerabilitat extrema.

L’Ajuntament de Barcelona, a més, ha efectuat els últims dos mesos revisions tècniques en gairebé la totalitat dels solars i naus de Sant Martí. Algunes d’aquestes naus estaven ocupades i s’han desallotjat per, segons l’Ajuntament, qüestions de seguretat.

La Xarxa de Suport dels Assentaments posa sota sospita aquests desallotjaments exprés ja que, diuen, podria ser una manera de fer fora els ocupants sense necessitat d’una resolució judicial. Asseguren que, en alguns casos, no eren necessaris.

Cooperativa de ferrovellers

Una de les propostes que la Xarxa de Suport dels Assentaments considera que podria donar solució parcial als ferrovellers irregulars és la creació de cooperatives. Andrés García, advocat i membre de la xarxa, explica que és una proposta que va néixer dels mateixos ferrovellers i que “podria regularitzar la feina de molta gent”. L’Ajuntament està estudiant aquesta possibilitat i no descarta que aquestes cooperatives puguin convertir-se en una realitat.