A les desenes d'expedients per desnonament s'hi sumen aquests dies un altres escrits. Els de la gent que demana que se li revisi el procés. Sobretot, per evitar que el seu pis surti a subhasta. Des que va sortir la sentència del Tribunal Europeu de Justícia, el degoteig de demandes és constant. Però els jutges no volen donar falses esperances: RAQUEL ALASTRUEY, jutgessa de primera instància "Els jutges hem d'entrar a analitzar les clàusules abusvies. Però això no suposa que si un té un deute amb una entitat la garantia s'hagi de fer eficaç. Tenim hipoteques amb uns interessos abusius, del 25%, i d'altres que estan amb un 8 o 9%, que ja entra dins del normal." Si el jutge considera que NO hi ha cap clàusula abusiva, NO hi ha res a fer. El pis sortirà a subhasta igualment. Una opció és buscar alternatives al procés judicial. PABLO RUIZ "De fet, ja hi ha jutges que han demanat a les entitats bancàries que se sotmetin a un procés de mediació. És a dir, que intentin negociar amb els clients per intentar trobar una solució. Creuen que el problema dels desnonaments és més aviat social que jurídic." Més de la meitat dels jutges de Barcelona ja estan aplicant aquesta mesura. Una oportunitat perquè tant l'afectat com el banc hi puguin sortir guanyant. RAQUEL ALASTRUEY, jutgessa de primera instància Tot i això, hi ha algunes entitats bancàries que es neguen a negociar i l'únic que volen es quedar-se amb el pis. Polèmiques al marge, des del món judicial s'interpreta la sentència del Tribunal Europeu com una primera victòria per posar fre al problema dels desnonaments. Tot plegat, va arrencar aquí, al Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona. Ells van ser els que van impulsar el tot el procés. JOSÉ MARÍA FERNÁNDEZ SEIJÓ, titular del Jutjat Mercantil número 3 "La sentencia tiene un efecto simbólico. Es un cambio de actitud de los bancos. Antes podían ejectutar las decisiones con rapidez y ahora ya no." Els jutges, però, insisteixen: el que cal, en realitat, és reformar la Llei hipotecària espanyola. Això permetria incloure iniciatives com la dació en pagament. És a dir, poder tornar el pis i saldar el deute amb el banc.
Des que va sortir la sentència, ara fa tot just una setmana, el degoteig de demandes ha estat constant. Els afectats intenten per totes les vies parar el procés de desnonament. De moment, la majoria d’escrits que han entrat al jutjat són de persones a qui els estan a punt de subhastar el pis. Sobretot, perquè si algú se’l queda ja no hi ha marxa enrere. La sentència del Tribunal Europeu de Justícia preveu que els jutges puguin estudiar si hi ha hagut clàusules abusives a l’hora de contractar una hipoteca.
Segons Raquel Alastruey, magistrada del jutjat de primera instància número 52 de Barcelona, hi ha casos en que l’interès de demora arriba al 25%. Però en d’altres, està al voltant del 10%, unes xifres que al seu parer són normals. En aquest cas, per exemple, no hi ha res a fer i no es pot aturar el procés. De totes formes, cada cop hi ha més jutges que aposten per derivar aquests casos cap a la mediació. És a dir, que bancs i clients intentin negociar una solució que vagi bé a tots dos. A Barcelona, per exemple, la meitat dels magistrats utilitzen aquest recurs. Tot i això, hi ha algunes entitats que es neguen a negociar i volen quedar-se directament amb el pis.
Polèmiques al marge, des del món judicial s’interpreta la sentència del Tribunal Europeu com una primera victòria per posar fre al problema dels desnonaments. Els jutges, però, insisteixen: el que cal, en realitat, és reformar la Llei hipotecària espanyola. Això permetria incloure iniciatives com la dació en pagament. És a dir, poder tornar el pis i saldar el deute amb el banc.
