El grup, afirmen els Mossos, estava “perfectament organitzat” i tenia “un repartiment de tasques molt estructurat”. D’una banda, hi havia els qui cometien els robatoris, més de 10 persones amb antecedents policials per delictes contra el patrimoni. Elles trencaven la lona dels camions i se n’enduien la càrrega. Solien actuar de nit mentre els conductors dormien, però en alguna ocasió en què van ser sorpresos pels conductors van arribar a actuar amb violència. Altres vegades els assaltants s’emportaven directament el vehicle i el buidaven en un lloc segur abans d’abandonar-lo. Mentre aquesta cèdula va estar activa, els robatoris es feien gairebé cada dia.
De l’altra, l’altra branca de l’organització criminal s’encarregava de distribuir el gènere sostret. Comptaven amb la connivència d’alguns intermediaris que facilitaven la sortida al mercat dels productes. Qualsevol article els servia: electrodomèstics, cosmètics, roba, complements, licors… Tot el material es dipositava en naus industrials, trasters i locals diversos, i s’intentava vendre a un preu inferior al de mercat. El grau d’especialització de la banda permetia als delinqüents tenir tractes amb altres grups delictius i intentar donar sortida a material sostret per aquestes organitzacions. En total s’ha aconseguit recuperar 15 tones de mercaderia i obtenir proves fruit dels escorcolls en domicilis dels detinguts, tant a Barcelona com a l’Hospitalet, Santa Coloma, Sant Boi, Gavà i Cervelló.
La investigació, que va arrencar a finals de 2012, va permetre arribar a la conclusió que s’estava donant una aparent cobertura legal a la venda de productes que constava que s’havia robat als transportistes de botigues i supermercats de Barcelona. Estirant del fil, es va saber que s’havien creat unes societats pantalla que simulaven operacions comercials que en realitat no s’havien produït, i sota la batuta d’un testaferro a qui es considera el cervell d’aquesta sofisticada trama, amb més de 25 empreses fictícies que en formarien part.
