El Parc de la Font del Racó es caracteritza per un aire rústic i natural, ja que, quan es va dissenyar, es va respectar el bosc que ja hi existia. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Bàsicament, Rubió el que fa aquí és ordenar els camins, el que va fer va ser marcar les rutes dels camins a fer per anar des de la cota més baixa a la cota més alta i distribuir els espais més planers en petites placetes ordenar-los a partir d'una font, que és la font del Racó." Aquest racó de la ciutat s'amaga entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo, just a la falda de la muntanya. Un seguit de camins ombrívols entre vegetació autòctona uneixen l'avinguda amb la plaça del Doctor Andreu. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Hi ha lledoners, un roure centenari que està catalogat per l'Ajuntament, hi ha molts garrofers també procedents de les plantacions que va fer Rubió els anys 20." Aquest parc va ser dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí quan era director dels jardins públics de Barcelona. Va ser el primer d'una sèrie que va projectar per dotar d'espais verds la ciutat. Era un moment en què Barcelona creixia molt ràpidament i volia assegurar-se que no faltessin els parcs dins la nova trama urbana. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Explica Rubió i Tudurí que aquesta mena de parc són espais que de per sí no són bons per a l'edificació, això fa que el preu en aquells moments fos més barat, perquè són desestimats pels contractistes, però que en qualsevol cas són espais molt bons i que donen molt joc per fer-hi uns jardins variats." El Parc de la Font del Racó es va inaugurar el 1926, però gairebé 90 anys després encara continua sent un desconegut per a molts barcelonins.
