Massimo és de Torí, on treballava en el sector turístic. Fa tres anys va decidir deixar-ho tot per instal·lar-se a Barcelona i obrir una gelateria. Va aprendre les bases del gelat artesà que ha anat perfeccionant. MASSIMO PIGNATA, propietari de la gelateria Delacrem "Hacer un buen helado no es difícil, hay que comprar ingredientes de calidad i dedicar tiempo. Mis amigos decían: no lo hagas, en Barcelona no tienen la cultura del helado, no lo valoraran, y al final sí!" En produeix 100 quilos al dia, de tots els gustos. El festuc és el que més agrada, però Massimo està orgullós d'haver importat gustos típicament italians com la crema sabaiona, feta amb rovell d'ou, sucre i vi dolç. “Los clientes se quejan porque lo hago sólo en invierno!” Entre els clients, pocs turistes: els gelats no són a l'aparador perquè els afecta l'exposició a la llum. Ha funcionat el boca-orella i s'hi delecta sobretot la gent del barri.

Va ser un caprici d’en Massimo Pignata, un jove de Torí, que treballava al sector turístic. Es va enamorar de Barcelona durant les vacances i va decidir quedar-s’hi per muntar una gelateria. “Els meus pares van pensar que jo era boig: deixava un contracte de durada indeterminada per una gelateria. Sonava molt ximple!” riu. Però al cap de tres anys i després d’haver après les bases del gelat artesà, va veure que la gelateria funcionava. “Hi he dedicat moltíssimes hores, 14 al dia. No hi ha cap secret per fer un bon gelat: has de comprar ingredients de qualitat i dedicar-hi temps.” Els seus amics italians tampoc no l’animaven “Em deien que a Barcelona, no hi ha la cultura del gelat i no cal esforçar-s’hi tant. Però al final, veus que sí!

Una clientela local

Massimo està content per haver estat premiat com a millor gelateria d’Espanya, però veu en la confiança dels clients la major recompensa. Aquí gairebé només ve gent del barri. Els gelats no duen conservants i podrien degradar-se amb la llum del sol, per això no són a la vista i no s’hi fixen els turistes. “M’agrada molt aquest barri” subratlla. “Ara conec els veïns, amb qui ha funcionat molt bé el boca-orella.” El local és petit i acollidor, fa cantonada, i la terrassa està plena. Massimo té una ajudant que s’ocupa de la rebosteria (ho fa tot menys els croissants, que compra). I, per descomptat, sap fer un bon cafè.